sábado, 29 de marzo de 2008

Un globus, l'alzheimer i el socialisme català

Tinc un record: jo era una nena petita amb un globus vermell del PSC al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. M’agradava un senyor al que anomenava Maragallet. Sí, el català de l’any, el socialista de la meva vida. Ningú pot negar que la seva trajectòria és admirable, ningú pot negar que Barcelona no seria la Barcelona que és avui sense Pasqual Maragall. Ara, la notícia de la seva malaltia m’entristeix profundament. M‘espanta que un home amb la seva lucidesa pugui perdre allò que el fa singular, únic. La meva àvia va morir anul·lada per l’Alzheimer i no puc evitar trobar punts de connexió entre la meva infantesa i Maragall. El socialisme català deu molt a Maragall i la seva aportació ha estat vital per al que avui dia és Catalunya. El dia que em va adreçar un educat “bon dia” al creuar-nos a les escales del carrer Nicaragua em va embargar un sentiment d’emoció i records de la infantesa. Aquell senyor al que jo anomenava Maragallet, al que admirava essent tan sols una nena, l’alcalde de Jocs Olímpics, és l’home que m’ha emocionat ahir a la nit amb la seva valentia i els seus records. Un polític proper al que li costa aixecar-se als matins, encara que sigui a casa d’una família desconeguda, descobrint en primera persona com viu la gent de la seva ciutat.
Però en Pasqual no és l’únic Maragall que admiro. Vaig tenir l’oportunitat de treballar per al seu germà, Ernest Maragall,durant la campanya electoral de les passades eleccions autonòmiques i, si l’hagués de definir amb una paraula, diria que és un Senyor. Una persona propera, implicada, treballadora i excepcional. Diria que he conegut de primera mà el savoir fair dels Maragall.
Carme Chacón va dir que ella era la “nena de Felipe González”, jo, pels meus records, he estat la nena de Pasqual Maragall.

viernes, 14 de marzo de 2008

Victoria socialista



El passat nou de març Catalunya va ser més socialista que mai. Concretament a Montgat, el PSC va obtenir uns resultats fanàstics. Amb un 49'23% (més de 7 punts per sobre el resultat e 2004), els socialistes de Montgat agraïm al nostre poble el seu suport i aquest fet ens encoratja a continuar treballant amb tanta força com ho hem estat fent fins ara.


Us deixo amb un parell d'imatges del mítin al Palau Sant Jordi.




viernes, 7 de marzo de 2008

Cambiemos las pistolas por las urnas

Hoy es un día triste. A todos los que luchamos día a día por la paz, por la democracia y por un país libre y plural ahora mismo nos corroen el dolor y la rabia, la impotencia ante el terror y la violencia sembrados por unos asesinos sin piedad. Otro inocente muerto para coaccionar a la sociedad ante las inminentes elecciones generales. Pero no debemos ceder a la manipulación y debemos ejercer nuestro derecho a voto para demostrar que es en las urnas dónde se decide el futuro del país. Las balas y las bombas nunca podrán sustituir al diálogo y los asesinos ni tienen ideología ni defienden causas justas. Los asesinos están vacíos de contenido, sin alma, sin memoria, sin convicciones ni principios. Son solo eso, asesinos.
Ahora mismo acabo de escuchar la comparecencia de Ignacio Astarloa y sus palabras me han confirmado la falta de decencia del PP. De nuevo utilizan la muerte de un inocente para buscar el voto. Ellos nunca podrán demostrar que lo habrían hecho mejor, ellos nunca podrán demostrar que esta muerte no se habría producido. En cambio sí ha quedado demostrado que al PP le importa más el “precio político”, repetido hasta la saciedad, que el fin de la violencia. Ellos buscaban la abstención, ETA también. Nosotros queremos que todos y cada uno de los ciudadanos y ciudadanas ejerzan el derecho que, afortunadamente, la democracia trajo a este país.
Hoy, cuando he visto la comparencia de Rajoy, he vislumbrado un rayo de esperanza que se ha visto frustrada cuando hemos comprobado que continúan con la misma cantinela interesada y oportunista. A Rajoy le ha faltado decir algo: sí, vamos a derrotar a ETA, pero debió añadir que será así gane quien gane las elecciones. Derrotar a ETA es objetivo de todos y José Luís Rodríguez Zapatero ha puesto todos los medios para hacerlo.
Hoy nos ha dejado un compañero, un valiente, y eso es lo único que importa. Ahora no es momento de hablar de pactos pasados, sino de unirse en la condena de la violencia y las atrocidades. Es momento de hablar de libertad, de democracia, de justicia y de paz. Cambiemos las pistolas por las urnas y luchemos unidos contra el chantaje. ETA no puede marcar el resultado de las elecciones ni el futuro de España.

Mi más sentido pésame a la familia de Isaías y mi más sincero recuerdo para nuestro compañero socialista.