Què és per a mi congresdesdebaix i per què m'hi he sumat

Sempre he estat autocrítica amb la nostra organització. Autocrítica, des de la construcció, des de l'orgull de pertànyer a aquest partit, des de l'admiració als que hi ha treballat des de molts indrets i des de la visió que l'autocrítica constructiva ens farà avançar. Per aquest motiu i arribats al punt on ens trobem, em vaig sumar a la iniciativa sorgida a facebook, congresdesdebaix. Ara bé, donat la gran quantitat de temes i opinions sorgides en dos dies (totes respectables), sento la necessitat d'aclarir que és o penso que hauria de ser per a mi aquest moviment.

És cert que hem patit una derrota a les urnes, l'ha patit tot el socialisme a nivell espanyol, i és cert que ha arribat l'hora de canviar, de renovar-nos, de construir un projecte, però compte, això no vol dir tirar per terra la tasca de molts i moltes socialistes que fins ara han treballat defensant les nostres idees. Amb encerts i errades, és clar, però tots en cometem d'errades.

El que cal és mirar endavant i, partint d'allò que som, adaptar-nos als nous temps. Per tant, i veient com han anat les coses durant els darrers anys, no s'hi val intentar fer llenya de l'arbre caigut. Entonem un mea culpa, perquè tots som en part responsables. I no, no és just criticar a un o altre ara quan no ho hem fet abans. Hem seguit els nostres líders perquè els vam dipositar la confiança (o això semblava...) i ara sí, cal renovació, una renovació que aprofiti el millor del passat, del present i del futur. Així que, tots i totes, absolutament tots, tenim alguna cosa a dir.

Per tant, congresdesdebaix és o ha de ser una mostra de les noves maneres de fer política, una nova manera d'organitzar-se i de debatre idees. Un espai o un moviment per construir, per recollir propostes per al futur que surtin directament de la veu dels i les socialistes. Ha de ser una aportació directa a la construcció del nostre projecte (que no treu que n'hi hagi d'altres) i, per què no, un toc d'atenció als que han de capitanejar aquest vaixell.

Però si això es convertís en altra cosa, si ens perdem en les diferències enlloc de en els punts d'unió, si no ens centrem en el debat d'idees, si la destrucció sobrepassa a la construcció o si el respecte per la nostra organització i per totes les persones que hi han treballat, hi treballen i hi treballaran es perd, aleshores, deixarà de tenir sentit per a mi.

Des d'aquí, vull felicitar als companys i companyes que estan fent propostes que ens facin avançar i millorar en la nostra vocació de representar a la ciutadania des del l'esquerra, des del socialisme. I, sobre tot, demanar ordre, respecte i coherència.

Carta a l@s socialistas

Pasados 3 días de la jornada electoral, después de haber reflexionado, de haber hablado con compañeros y compañeras de toda España y viendo el debate interno que se está generando, quiero escribir una carta al socialismo, tanto catalán como español. En otra ocasión me centraré en los resultados electorales de Montgat, pero antes quiero expresar una visión mucho más global.

Señores, la ciudadanía nos ha lanzado un mensaje y no podemos ignorarlo. La izquierda ha sido castigada en las urnas y no podemos continuar buscando culpables. Si no nos entienden, es que nos explicamos mal; si no están de acuerdo con nuestras políticas, es que éstas no se adaptan a las demandas sociales; y si no nos consideran una opción válida para gestionar esta crisis, es que no lo somos. Y si lo somos, también hay que parecerlo.

En estas circunstancias (aunque ya viene siendo necesario desde hace tiempo), se exigen cambios en todos los ámbitos: en las maneras de hacer, en las maneras de comunicar, en las relaciones con la ciudadanía y en nuestras propias relaciones y estructuras internas.

Prácticamente desde el primer día que llegué a este partido he estado escuchando, y diciendo, aquello de que comunicamos mal. Y sí, en muchas ocasiones sí, pero no nos escudemos más en excusas. El problema no es comunicativo, el problema ya es ideológico. Nuestro discurso ya no vale, no vende, no ilusiona ni emociona. No resulta práctico ni creíble. No es que lo comuniquemos mal, es que el producto no se adapta a las necesidades del mercado.

Así que, no sé si refundarnos (la palabra no me acaba de gustar), pero sí adaptarnos, renovarnos, rejuvenecernos. Basta ya de personalismos, basta de ser de uno u otro líder, basta de hablar del pasado y de lo malos que son los que vienen. Vamos a construir proyecto, después veremos quién lo lidera.

Aceptemos las derrotas y no nos enroquemos en posiciones que no nos llevan a ninguna parte. No nos deslumbremos por líderes visionarios, porque éstos (lo hemos visto) son caducos, nuestro proyecto debe ser perenne.

Perdamos el miedo al debate, el miedo al cambio y ejerzamos nuestra militancia como es debido. Si nos equivocamos hay que reconocerlo, si es necesario rectificar hay que hacerlo y, sobre todo, debemos escuchar a la ciudadanía, porque somos representantes de ésta.

Ahora debemos recuperar credibilidad y eso no se consigue pactando con el mismísimo diablo para gobernar a toda costa. Gobernar sí, cuando los votantes nos otorgan esa responsabilidad; gobernar sí, para hacer política desde la izquierda, con un mapa de ruta definido, pero no a cualquier precio.

Y todo esto, y mucho más, se debe llevar a cabo desde las bases, que son ciudadanía, y desde las necesidades y demandas de ésta.

Diari de campanya: misèries d'una campanya electoral

Debatre idees, presentar propostes i explicar projectes. Això és el que teòricament es fa en campanya electoral. I, sí, es fa, però malament quan ho distorsionen les misèries d'uns i altres. Més que misèries polítiques, estic convençuda que són misèries humanes. Perquè en la condició humana està comportar-se d'una o altra manera.

Alguns o algunes que desenganxen els cartells de l'adversari polític en un intent de boicotejar els actes, candidats que assisteixen a actes aliens i intenten convertir-se en protagonistes o partits que pengen anònims....

El problema no és la política, el problema són les persones sense ètica ni moral, es dediquin al que es dediquin.

Nosaltres (i d'altres que també tenen escrúpols i fan les coses ben fetes) continuarem treballant, explicant idees, projectes i tot allò en el que creiem. Perquè en campanya el que fem es mostrar el que podem oferir i el que hem ofert fins ara per a que la gent pugui escollir. Els altres, els que es dediquen a d'altres activitats, potser no dormin tan tranquils. O potser sí....

Diari de campanya: joc brut des de l'anonimat

Fer política implica, lògicament, diferències d'opinió entre persones, ciutadans i ciutadanes, i també entre partits polítics. Implica diferències ideològiques, diferents maneres de veure les coses, de fer les coses i confrontació d'idees. Però quan en una campanya s'utilitza el joc brut, la difamació o la manipulació i, a més, des de l'anonimat, ens perjudica a tots, ciutadania i polítics.

Els darrers dies han aparegut a Montgat uns cartells enganxats a parets i taulells d'entitats i escoles amb els sous dels regidors i regidores. Aquests cartells són ni més ni menys que una fotocòpia ampliada del Full informatiu municipal i, per tant, contenen una informació de la qual l'equip de govern mai s'hi ha amagat. Una informació que és pública i està a l'abast de tothom que la vulgui consultar.

Però el que no és correcte és intentar sembrar mala maror des de l'anonimat. Qui vulgui criticar aquest fet, que ho faci sota un nom o unes sigles, que se'n responsabilitzi i que n'argumenti la seva opinió. Perquè qui està convençut de tenir la raó i que té arguments sòlids no s'amaga rere l'anonimat. Aquesta manera de fer diu molt poc del o dels responsables i no fa cap bé al poble. I, que consti, que no acusso a ningú.

D'altra banda, tots coneixem que hi ha un fòrum a la xarxa on tothom parla des de l'anonimat d'allò que desitja. Avui, per primera vegada he donat resposta a una acusació cap a la meva persona i ho he fet signant amb el meu nom. I sí, de tant en tant llegeixo el fòrum, però no, no entro en polèmiques des de l'anonimat. Estic, i també ho estem des del PSC, disposada a dialogar, confrontar idees i escoltar, però sempre i quan el diàleg es produeixi entre persones amn nom i cognoms. No amb anònims que només volen sembrar discòrdia, embrutar el nom, ja no dels polítics i polítiques locals, sinó de la política local del nostre municipi, de Montgat. El joc brut, i des de l'anonimat, no és política, és fer safareig de la manera més vergonyosa. Respecte, per davant de tot, respecte.

I, tornant al tema del que parlava a l''inici, aquí teniu l'enllaç amb la mateixa pàgina del full informatiu amb la que estan embrutant les parets. Nosaltres no ens amaguem.

http://montgat.cat/index.php?md=documents&id=1089&lg=cat (pàgina 6).

III Jornades d'atenció als afectats de Fibromiàlgia i SFC

Ahir vam inaugurar les III Jornades d'ateció als afectats de Fibromiàlgia i SFC. Per a mi ha estat un honor i una satisfacció poder contribuir a l'organització d'aquests actes i poder participar-hi. Ara fa més de dos anys, vam detectar que existia una demanda a Montgat i aquesta demanda era proporcionar atenció, eines i espais a totes les persones del municipi afectades per aquestes malalties, ara ja més conegudes, però encara poc reconegudes.

A l'acte d'inauguració d'ahir, vaig dir que aquesta és una de les accions portades a terme des de la regidoria de Salut pública de les que em sento més orgullosa. I ho deia perquè, tot i que tota la feina feta és important, no sempre et dóna l'oportunitat de tractar i conèixer a les persones i de veure i viure directament el resultat i l'efecte que una acció produeix sobre aquestes. I, en aquest cas, això sí és possible.

Axí mateix, com molts ja saben, he viscut aquestes jornades d'una manera especial, amb un component emocional important, ja que no només les visc com a regidora, sinó com a una afectada més. Entenc, comprenc i comparteixo el que senten totes aquestes companyes.

Des d'aquesta comprensió, també els llençava un missatge esperançador, ja que estic convençuda de que es pot millorar. Sí, és cert, no hi ha cura, però l'acceptació, aprendre a escoltar el nostre cos, estimar-se i dedicar-se temps a una mateixa, entre d'altres coses, ajuda.

Finalment, agrair la col·laboració de VADESALUD, d'ACAF, de BSA, de totes les persones que realitzen els tallers de manera desinteresada i, sobre tot, agrair a totes les participants aquest temps que, encara que sigui un cop a l'any, es dediquen a sí mateixes i comparteixen les unes amb les altres.

Esperem que les jornades es continuïn celebrant i que el dia que deixin de celebrar-se sigui perquè ja ningú les necessita.

Diari de campanya: un debat desigual i amb manca de discurs per part de CiU

Dimecres passat assistíem al debat entre els candidats a l'alcaldia dels partits amb representació a l'ajuntament, a excepció del PP. Cal assenyalar que el debat, organitzat per Ómnium Cultural, constava de dos blocs principals, Educació i cultura i Participació ciutadana i relacions amb les entitats, i d'un tercer bloc de contingut lliure. Aquestes àrees són les que actualment gestiona ERC al nostre ajuntament.

Vàrem poder escoltar propostes i, com és lògic, molta gestió per part d'ERC i també d'ICV-EUiA i PSC, però poques o poc concretes per part de CiU. Contradiccions, ambigüitats i poca concreció. A tall d'exemple, propostes i posicionaments poc coherents amb la política de retallades de la Generalitat en matèria d'educació i salut. Dir actualment que s'ampliaran els serveis al CAP és fer promeses inassumibles, és enganyar. I dir que vetllaran per la qualitat dels centres educatius queda molt bé, però és exactament el contrari del que està fent CiU al govern de la Generalitat.
Francesc Garcia també va presentar propostes estrella, com l'ampliació de l'escola bressol, però no va ser capaç de dir com la duria a terme. És evident que tots apostem per aquesta ampliació i que tots hi treballarem, però fer-ne bandera amb l'actual situació econòmica no és ètic.

Sobre tot a l'hora de respondre les preguntes del públic, va quedar palès que Garcia només s'havia preparat, i no gaire bé, les àrees que conformaven els blocs del debat, ja que no va respondre a preguntes que feien referència a d'altres regidories i va presentar com a propostes accions que ja s'estan duent a terme actualment.

Personalment, opino que, potser pel format establert o potser per ser la primera vegada que tots els candidats i candidates paricipaven en un debat, va faltar contraposiició d'idees. I no em refereixo a enfrontament polític, sinó a un veritable debat entorn les propostes. Sí és cert que tant l'alcalde, Jordi Ràmia, com la candidata d'ICV, sí que van aprofitar per preguntar al candidat de CiU certes qüestions (demostrant-se un cop més la manca de discurs d'aquest).

D'altra banda, el poc temps d'exposició va fer que tots i totes passessin molt per sobre d'alguns temes que hagués estat enriquidor discutir a fons, però és comprensible que s'ajustés el temps. En general, el primer debat electoral celebrat a Montgat ha aportat una primera impresió de les diferències entre candidats, diferències que ben segur podrem continuar observant durant aquesta campanya que iniciem avui.

I què ens mostra un debat d'aquesta mena? Doncs qui té propostes concretes, treballades i realistes i qui no les té, qui té loa fermesa i l'experiència que ara tant necessitem i qui pot liderar la gestió municipal de manera efectiva i eficient. Perquè en els difícils moments que es viuen, cal saber què, però també com i, sobre tot, no enganyar ni fer promeses que després no podem complir.

Més informació sobre el debat aquí.