Ha començat l’espera. CiU ha guanyat les eleccions, però l’aritmètica ens proporciona diverses possibilitats. I el tripartit suma més que la resta d’opcions, un nou govern progressista i d’esquerres és possible.
Malgrat que els números donen la victòria a CiU, qui realment ha guanyat les eleccions és l’abstenció. Un 43,32 % del cens electoral va decidir que no valia la pena sortir de casa per anar a les urnes. Ara el que toca és preguntar-se per què. Diversos factor poden haver influït a aquests abstencionistes, però el que jo detecto quan parlo amb amics i familiars és un gran cansament, desil·lusió, desencant i una gran aversió vers la política i, sobre tot, els polítics. Els missatges són llunyans als problemes reals i no arriben al ciutadà. Poca gent veu la política com un mitjà per a solucionar problemes i millorar la nostra qualitat de vida, sinó que la veuen com una eina per obtenir poder i riquesa. El ciutadà percep una política egoista, lluny del servei públic que hauria de representar. Els electors tenen tan poca fe en la classe política que ni tan sols han anat a votar, ni tan sols consideren que un partit polític ho pugui fer millor que la resta, tots són iguals. Tot això pot sonar una mica alarmista, però és hora de canviar el xip, de deixar-nos d’acusacions, insults i atacs electoralistes, per començar a rentar-li la cara a la política. Hem de ser propers, hem d’atendre problemes reals, hem d’explicar què farem, per què ho farem i com ho farem i, quan toqui, hem d’assumir que ens hem equivocat i demostrar que sabem aprendre dels nostres errors.
Cal humanitzar els polítics. Els mitjans de comunicació, les picabaralles, els escàndols sobre corrupció... no deixen veure a aquells que treballen dia rera dia per les seves ciutats i els seus ciutadans. Només cal fer una ullada a la política local, on regidors i regidores de petits ajuntaments dediquen el seu temps al poble a canvi d’un sou insignificant, una mostra de vocació incomparable.
D’altra banda, no només l’abstenció ha estat protagonista en aquests comicis. El vot de càstig també ha estat important. Els 3 escons obtinguts per Ciutadans no representen una victòria d’aquesta nova formació política, sinó la derrota de la resta i, sobre tot, del PSC. Els votants decebuts per la nostra manera de fer han utilitzat Ciutadans, que arribava a l’escenari polític amb l’expedient net, per castigar-nos i seguir complint amb el seu deure com a ciutadans.
Finalment, i com deia a l’inici d’aquestes línies, la possibilitat d’un pacte de govern entre PSC i CiU existeix, però seria un gran error que arribés a fer-se realitat. Aquesta coalició podria augmentar l’abstencionisme de cara a les properes eleccions i, fins i tot, podria beneficiar de manera directa a Ciutadans. Un pacte entre dreta i esquerra, entre progressisme i conservadorisme, és un pacte anti-natura.
Malgrat que els números donen la victòria a CiU, qui realment ha guanyat les eleccions és l’abstenció. Un 43,32 % del cens electoral va decidir que no valia la pena sortir de casa per anar a les urnes. Ara el que toca és preguntar-se per què. Diversos factor poden haver influït a aquests abstencionistes, però el que jo detecto quan parlo amb amics i familiars és un gran cansament, desil·lusió, desencant i una gran aversió vers la política i, sobre tot, els polítics. Els missatges són llunyans als problemes reals i no arriben al ciutadà. Poca gent veu la política com un mitjà per a solucionar problemes i millorar la nostra qualitat de vida, sinó que la veuen com una eina per obtenir poder i riquesa. El ciutadà percep una política egoista, lluny del servei públic que hauria de representar. Els electors tenen tan poca fe en la classe política que ni tan sols han anat a votar, ni tan sols consideren que un partit polític ho pugui fer millor que la resta, tots són iguals. Tot això pot sonar una mica alarmista, però és hora de canviar el xip, de deixar-nos d’acusacions, insults i atacs electoralistes, per començar a rentar-li la cara a la política. Hem de ser propers, hem d’atendre problemes reals, hem d’explicar què farem, per què ho farem i com ho farem i, quan toqui, hem d’assumir que ens hem equivocat i demostrar que sabem aprendre dels nostres errors.
Cal humanitzar els polítics. Els mitjans de comunicació, les picabaralles, els escàndols sobre corrupció... no deixen veure a aquells que treballen dia rera dia per les seves ciutats i els seus ciutadans. Només cal fer una ullada a la política local, on regidors i regidores de petits ajuntaments dediquen el seu temps al poble a canvi d’un sou insignificant, una mostra de vocació incomparable.
D’altra banda, no només l’abstenció ha estat protagonista en aquests comicis. El vot de càstig també ha estat important. Els 3 escons obtinguts per Ciutadans no representen una victòria d’aquesta nova formació política, sinó la derrota de la resta i, sobre tot, del PSC. Els votants decebuts per la nostra manera de fer han utilitzat Ciutadans, que arribava a l’escenari polític amb l’expedient net, per castigar-nos i seguir complint amb el seu deure com a ciutadans.
Finalment, i com deia a l’inici d’aquestes línies, la possibilitat d’un pacte de govern entre PSC i CiU existeix, però seria un gran error que arribés a fer-se realitat. Aquesta coalició podria augmentar l’abstencionisme de cara a les properes eleccions i, fins i tot, podria beneficiar de manera directa a Ciutadans. Un pacte entre dreta i esquerra, entre progressisme i conservadorisme, és un pacte anti-natura.
