Les polítiques socials d’habitatge són totalment necessàries en el moment en que ens trobem. Montgat té una bona oferta d’habitatge públic i precisament en breu es farà entrega dels 48 habitatges de preu concertat i dels 103 habitatges de règim general. El problema està en la dependència que tenen els adjudicataris respecte les condicions que imposa l’entitat financera. Les polítiques socials d’habitatge es desvirtuen quan es traspassa la porta de l’entitat financera, a causa de les condicions i requeriments d’aquesta per tal de concedir els crèdits hipotecaris.
Quin sentit té complir les condicions per ser adjudicatari d’un habitatge de promoció pública i que el banc denegui la hipoteca? Les condicions que estan imposant les entitats financeres en l’actualitat, després d’un període de concessió de crèdits a dojo, no es corresponen amb els perfils d’adjudicataris d’habitatges públics. No té tampoc sentit exigir nivells d’ingressos o avals desmesurats a persones que, precisament per tenir un nivell d’ingressos baix, han pogut accedir a un habitatge de protecció oficial.
D’aquesta manera, les polítiques socials que porta a terme la Generalitat, com ja he esmentat abans, queden totalment desvirtuades.
D’altra banda, l’exemple de la Llei de dependència segons la qual es valora únicament els ingressos individuals, sense pressuposar una dependència respecte els familiars directes, també s’hauria d’aplicar en aquests casos. Esperem que, en breu, s’apliqui l’aval de la Generalitat per a aquests habitatges.
Per tant, els crèdits hipotecaris haurien de ser concedits a través d’un sistema semblant als ICO i s’hauria de tenir en compte els ingressos individuals. El sistema no funciona i és necessari cercar noves fórmules.
És cert que el passat 24 de març es va aprovar un decret de la Generalitat de Catalunya que permet als adjudicataris acollir-se al nou Pla d’Habitatge 2009, segons el qual el tipus d’interès és euríbor + 0,65, enlloc de l’actual IRPH que actualment està 4,97 (pendent de l’actualització corresponent a 2009), però només s'aplicarà a les hipoteques que encara no estiguin constituides. I no només això, sinó que les entitats financeres no estan d'acord en oferir aquest tipus d'interès. El que encara resta en mans de l’entitat financera és la possibilitat de finançar el restant 20% dels cost de l’habitatge, estipulat com a entrada i de la qual, naturalment, la majoria de persones que opten a un habitatge públic no en disposen. Aquí és on l’entitat té llibertat per concedir o no aquesta segona hipoteca i per aplicar-hi les condicions que consideri, que, en aquests casos, estan resultant desmesurades. S’està demanant un 6% sobre aquests segons crèdits hipotecaris durant els primers 6 mesos i euríbor + 1,85 i, fins i tot, euríbor + 2 per als següents. A banda, també s’estan exigint aval de propietat.
Per tant, les polítiques socials d’habitatge, a la pràctica, són menys socials del que haurien de ser.
Quin sentit té complir les condicions per ser adjudicatari d’un habitatge de promoció pública i que el banc denegui la hipoteca? Les condicions que estan imposant les entitats financeres en l’actualitat, després d’un període de concessió de crèdits a dojo, no es corresponen amb els perfils d’adjudicataris d’habitatges públics. No té tampoc sentit exigir nivells d’ingressos o avals desmesurats a persones que, precisament per tenir un nivell d’ingressos baix, han pogut accedir a un habitatge de protecció oficial.
D’aquesta manera, les polítiques socials que porta a terme la Generalitat, com ja he esmentat abans, queden totalment desvirtuades.
D’altra banda, l’exemple de la Llei de dependència segons la qual es valora únicament els ingressos individuals, sense pressuposar una dependència respecte els familiars directes, també s’hauria d’aplicar en aquests casos. Esperem que, en breu, s’apliqui l’aval de la Generalitat per a aquests habitatges.
Per tant, els crèdits hipotecaris haurien de ser concedits a través d’un sistema semblant als ICO i s’hauria de tenir en compte els ingressos individuals. El sistema no funciona i és necessari cercar noves fórmules.
És cert que el passat 24 de març es va aprovar un decret de la Generalitat de Catalunya que permet als adjudicataris acollir-se al nou Pla d’Habitatge 2009, segons el qual el tipus d’interès és euríbor + 0,65, enlloc de l’actual IRPH que actualment està 4,97 (pendent de l’actualització corresponent a 2009), però només s'aplicarà a les hipoteques que encara no estiguin constituides. I no només això, sinó que les entitats financeres no estan d'acord en oferir aquest tipus d'interès. El que encara resta en mans de l’entitat financera és la possibilitat de finançar el restant 20% dels cost de l’habitatge, estipulat com a entrada i de la qual, naturalment, la majoria de persones que opten a un habitatge públic no en disposen. Aquí és on l’entitat té llibertat per concedir o no aquesta segona hipoteca i per aplicar-hi les condicions que consideri, que, en aquests casos, estan resultant desmesurades. S’està demanant un 6% sobre aquests segons crèdits hipotecaris durant els primers 6 mesos i euríbor + 1,85 i, fins i tot, euríbor + 2 per als següents. A banda, també s’estan exigint aval de propietat.
Per tant, les polítiques socials d’habitatge, a la pràctica, són menys socials del que haurien de ser.
 | Opciones de entrada | Etiquetas de esta entrada: por ej., motocicletas, vacaciones, otoño | Mostrar todo |
.jpg)