Després de 6 mesos sense escriure ni una paraula, sento la necessitat d’expressar tot el que he sentit en aquests dies. Han estat sis mesos treballant per Montgat. Perquè a Montgat la campanya va començar fa gairebé 6 mesos amb la rancúnia d’aquells que sabien que per a la propera legislatura es quedaven fora i amb l’estratègia electoralista de Convergència i Unió de Montgat, que aprofitant un problema intern del PSC, va pujar al carro que es pensava seria guanyador. Però no ha estat així, CiU ha perdut un regidor i el PSC ha vençut sense calúmnies, sense mentides, amb una campanya neta i transparent. Aquesta no ha estat una victòria qualsevol, ha estat la victòria de la veritat per sobre de la mentida.
Per a mi ha estat un orgull representar al PSC amb el número 5 de la llista, ha estat un honor ser la directora de campanya i ara és un honor representar al poble de Montgat amb la responsabilitat que se m’otorgui.
Ahir, a les 10 de la nit, la petita seu del Partit del Socialistes a Montgat estava plena de gent, de sentiments, d’emocions, d’alegria... Tots vàrem vessar unes quantes llàgrimes, tots sentiem que s’havia fet justícia. No tinc paraules per descriure l’ambient que es respirava en saber els resultats definitius.
En les últimes setmanes, Montgat es va convertit en una réplica del poble que Gabriel García Márquez descriu a “La mala hora”, on els veïns i veïnes s’enfronten a causa d’una pluja de pamflets anòmims, denúncies sobre la vida personal dels seus habitants. La realitat supera la ficció. Alguns covards, mancats d’idees i propostes, mancats d’arguments polítics, s’han dedicat a embrutar el poble amb aquests anònims. Hem hagut de lluitar contra els insults, les calúmnies i les mentides; contra la poca objectivitat d’algun mitjà de comunicació que no ha estat capaç de contabilitzar els assistents als nostres actes ni de publicar correctament el nostre programa electoral; hem hagut de mossegar-nos la llengua per no posar-nos a l’alçada d’aquells que ens provocaven. Hem treballat molt dur, intentant mantenir el cap fred i no deixant-nos portar pels sentiments. Tots hem patit, d’una manera o d’altre; tots hem dubtat, perquè tots som persones.
Ara sé que ha valgut la pena i no tot ha estat negatiu. Ara tenim més força que mai, hem passat bons moments, ens hem sentit recolzats per molts veïns i veïnes de Montgat i, malgrat hem patit, tot ha anat com havia d’anar. Podem sortir al carrer amb el cap ben alt, no només pel triomf, sinó perqué afortunadament tenim la consciència tranquil·la, podem mirar enrera i sentir-nos orgullosos dels nostres actes.
I ara a treballar. A demostrar que el projecte socialista és el millor per al poble, a complir les nostres promeses, fugint, com hem fet fins ara, del soroll, de les confrontacions i consolidant la frase que tant hem repetit durant aquesta campanya: els socialistes anem per feina. Serà dur, ja que nosaltres mai escollim el camí fàcil, però ho aconseguirem.
Gràcies a tots i a totes els que heu fet possible que hir fos tan feliç.
Per a mi ha estat un orgull representar al PSC amb el número 5 de la llista, ha estat un honor ser la directora de campanya i ara és un honor representar al poble de Montgat amb la responsabilitat que se m’otorgui.
Ahir, a les 10 de la nit, la petita seu del Partit del Socialistes a Montgat estava plena de gent, de sentiments, d’emocions, d’alegria... Tots vàrem vessar unes quantes llàgrimes, tots sentiem que s’havia fet justícia. No tinc paraules per descriure l’ambient que es respirava en saber els resultats definitius.
En les últimes setmanes, Montgat es va convertit en una réplica del poble que Gabriel García Márquez descriu a “La mala hora”, on els veïns i veïnes s’enfronten a causa d’una pluja de pamflets anòmims, denúncies sobre la vida personal dels seus habitants. La realitat supera la ficció. Alguns covards, mancats d’idees i propostes, mancats d’arguments polítics, s’han dedicat a embrutar el poble amb aquests anònims. Hem hagut de lluitar contra els insults, les calúmnies i les mentides; contra la poca objectivitat d’algun mitjà de comunicació que no ha estat capaç de contabilitzar els assistents als nostres actes ni de publicar correctament el nostre programa electoral; hem hagut de mossegar-nos la llengua per no posar-nos a l’alçada d’aquells que ens provocaven. Hem treballat molt dur, intentant mantenir el cap fred i no deixant-nos portar pels sentiments. Tots hem patit, d’una manera o d’altre; tots hem dubtat, perquè tots som persones.
Ara sé que ha valgut la pena i no tot ha estat negatiu. Ara tenim més força que mai, hem passat bons moments, ens hem sentit recolzats per molts veïns i veïnes de Montgat i, malgrat hem patit, tot ha anat com havia d’anar. Podem sortir al carrer amb el cap ben alt, no només pel triomf, sinó perqué afortunadament tenim la consciència tranquil·la, podem mirar enrera i sentir-nos orgullosos dels nostres actes.
I ara a treballar. A demostrar que el projecte socialista és el millor per al poble, a complir les nostres promeses, fugint, com hem fet fins ara, del soroll, de les confrontacions i consolidant la frase que tant hem repetit durant aquesta campanya: els socialistes anem per feina. Serà dur, ja que nosaltres mai escollim el camí fàcil, però ho aconseguirem.
Gràcies a tots i a totes els que heu fet possible que hir fos tan feliç.
Visca, visca, visca, Montgat socialista!!!
