Sobre la circulació de bicicletes pel passeig marítim

Després de llegir la notícia i declaracions de l'alcalde de Montgat a El Punt sobre la prohibició de circulació de bicicletes pel passeig marítim, voldria aportar algunes reflexions sobre el tema.

El conflicte entre alguns ciclistes i els vianants

(i dic alguns ciclistes perquè no tots són incívics), a causa de l'estretor del passeig marítim entre Montgat i El Masnou ve de llarg. Conflicte que es dóna pels que confonen un espai compartit entre cames i rodes amb un velòdrom. Quan la senyalització indicava aquest concepte d'espai compartit amb prioritat per a vianants, eren moltes les queixes i reclamacions de veïns i veïnes, vianants, que havien estat atropellats per una bicicleta i que reclamaven poder passejar en pau. La decisió que es va prendre, la de prohibir el pas de bicicletes, sí, no és popular entre els ciclistes i, sí, contradiu les polítiques de sostenibilitat que tant s'han intenta vendre. Però, quina és la solució? La solució passa per les peles, sí o sí.

La conversió de tota la N-II en via urbana al seu pas pel Maresme, possibilitant un carril bici (com en l'únic tram convertit en via urbana i casualment a Montgat) passa per les peles.

La construcció d'un nou passeig marítim, més ample i amb espai per persones, bicicletes i, fins i tot, guinguetes, passa per les peles.

I l'habilitació d'un pas a peu de sorra també passa per les peles. Aquesta darrera solució, que ara el govern montgatí ven com si haguessin descobert la sopa d'all, ja se'ns va ocórrer als socialistes quan governàvem, ja, i vam sol·licitar-ho a Costes de la Generalitat. La resposta? Les peles.

Però, la meva pregunta és, qui ho paga? Ha de fer-ho l'ajuntament? És una mesura prioritària per als montgatins i montgatines en els temps que corren? A que hem de renunciar o quant més hem de pagar per a que ciclistes d'arreu en gaudeixin?

Sóc partidària d'afavorir l'esport i els hàbits saludables i el transport no contaminant, però, de vegades, no sempre és possible ser tan "progre". Convertir la N-II en via urbana o eixamplar el passeig marítim són per a mi les dues solucions més adients i que, a més, beneficien els pobles maresmencs en altres sentits. I aquestes no depenen dels ajuntaments. Sí dels calers.

L'altra solució transitòria, idíl·lica, és que tots siguem cívics i educats, que uns ciclistes, més aviat poc esportistes, no ens obliguin a fer pagar a justos per pecadors i que tots plegats siguem capaços de compartir un espai, malgrat sigui estret. Estem en crisi no? Doncs d'això es tracta, de viure estrets i respectar-nos els uns als altres.

Diari de campanya: un debat desigual i amb manca de discurs per part de CiU

Dimecres passat assistíem al debat entre els candidats a l'alcaldia dels partits amb representació a l'ajuntament, a excepció del PP. Cal assenyalar que el debat, organitzat per Ómnium Cultural, constava de dos blocs principals, Educació i cultura i Participació ciutadana i relacions amb les entitats, i d'un tercer bloc de contingut lliure. Aquestes àrees són les que actualment gestiona ERC al nostre ajuntament.

Vàrem poder escoltar propostes i, com és lògic, molta gestió per part d'ERC i també d'ICV-EUiA i PSC, però poques o poc concretes per part de CiU. Contradiccions, ambigüitats i poca concreció. A tall d'exemple, propostes i posicionaments poc coherents amb la política de retallades de la Generalitat en matèria d'educació i salut. Dir actualment que s'ampliaran els serveis al CAP és fer promeses inassumibles, és enganyar. I dir que vetllaran per la qualitat dels centres educatius queda molt bé, però és exactament el contrari del que està fent CiU al govern de la Generalitat.
Francesc Garcia també va presentar propostes estrella, com l'ampliació de l'escola bressol, però no va ser capaç de dir com la duria a terme. És evident que tots apostem per aquesta ampliació i que tots hi treballarem, però fer-ne bandera amb l'actual situació econòmica no és ètic.

Sobre tot a l'hora de respondre les preguntes del públic, va quedar palès que Garcia només s'havia preparat, i no gaire bé, les àrees que conformaven els blocs del debat, ja que no va respondre a preguntes que feien referència a d'altres regidories i va presentar com a propostes accions que ja s'estan duent a terme actualment.

Personalment, opino que, potser pel format establert o potser per ser la primera vegada que tots els candidats i candidates paricipaven en un debat, va faltar contraposiició d'idees. I no em refereixo a enfrontament polític, sinó a un veritable debat entorn les propostes. Sí és cert que tant l'alcalde, Jordi Ràmia, com la candidata d'ICV, sí que van aprofitar per preguntar al candidat de CiU certes qüestions (demostrant-se un cop més la manca de discurs d'aquest).

D'altra banda, el poc temps d'exposició va fer que tots i totes passessin molt per sobre d'alguns temes que hagués estat enriquidor discutir a fons, però és comprensible que s'ajustés el temps. En general, el primer debat electoral celebrat a Montgat ha aportat una primera impresió de les diferències entre candidats, diferències que ben segur podrem continuar observant durant aquesta campanya que iniciem avui.

I què ens mostra un debat d'aquesta mena? Doncs qui té propostes concretes, treballades i realistes i qui no les té, qui té loa fermesa i l'experiència que ara tant necessitem i qui pot liderar la gestió municipal de manera efectiva i eficient. Perquè en els difícils moments que es viuen, cal saber què, però també com i, sobre tot, no enganyar ni fer promeses que després no podem complir.

Més informació sobre el debat aquí.

Diari de campanya: Som molt de Montgat, el vídeo

Diari de campanya: somnis complerts i somnis pel futur de Montgat

El passat divendres, els socialistes de Montgat vam celebrar un acte per fer balanç d'aquests quatre anys al govern. Durant l'acte vam parlar de projectes realitzats, però també de somnis pel futur de Montgat. Després de veure un video que resumeix en imatges i entrevistes l'acció de govern d'aquest mandat (i que pujaré en breu), l'alcalde va fer un repàs de totes aquelles fites assolides, algunes amb més dificultat, amb anècdotes, però, en definitiva, somnis realitzats. Grans somnis, com la canalització de la Riera Sant Jordi, l'aturada de tots els trens a Mpontgat o les transformacions que s'estan duent a terme als barris de Can Ciurana i Les Costes, però també petits grans somnis que milloren el dia a dia de tots i totes, com per exemple la gran tasca realitzada des d'Acció Social, que repercuteix directament en la vida de centenars de famílies quan més ho necessiten. Perquè la feina feta no han estat tan sols els grans projectes i les grans obres, sinó un esforç diari per atendre les necessitats i demandes dels veïns i veïnes de Montgat.

Però a més de parlar de somnis realitzats, vam poder escoltar els somnis de tots i totes els que ens van acompanyar, els quals en van deixar constància estampant-los en uns plafons. Amb això, el que volem dir és que volem escoltar i conèixer els somnis de tots i cadascun dels montgatoins i montgatines i, sobre tot, volem comparti-los i contribuir a realitzar-los.

Som molt de Montgat, tots plegats, i volem el millor per al nostre poble.

Més imatges a: http://www.facebook.com/group.php?gid=215038399924&v=photos&ref=ts

10 raons per no confiar en CiU

Ahir, en l'exitòs acte celebrat a Badalona, el President Montilla afirmava que Mas no és de fiar. certament, CiU sembla ballar entre dues aigües, la de l'independentisme i la del PP. Aquí van les meves 10 raons per no confiar en CiU (segur que n'hi ha més, feu la vostra llista).

1. Al programa de CiU manquen propostes concretes i moltes de les que fa ja s'han posat en marxa des del govern de la generalitat. El PSC té propostes clares, concretes i innovadores.

2. CiU vol que les persones immigrades acceptin un compromís de ciutadania: criminalitza la immigració d'entrada. El PSC aposta per la convivència i la cohesió social.

3. CiU no té propostes per a joventut, les úniquues dues mesures que presenta ja estan endegades pel govern de la Generalitat. El PSC es preocupa per la formació i ocupació dels i les joves, mitjançant el Contracte pel futur, i pel seu temps d'esbarjo, amb el Metro nocturn també els divendres.

4. En salut, aposten clarament pel sector privat. El PSC aposta per un model de sanitat pública de qualitat.

5. CiU vol baixar els impostos als més rics, com és el cas de l'únic 6% que paga impost sobre successions. El PSC aposta per un sistema fiscal just i sostenible.

6. CiU vol que els joves treballin sense cobrar. El PSC aposta pel Contracte pel Futur, per a que cap jove menor de 30 anys estigui a l'atur i no s'estigui formant, mitjançant beques formació i crèdit salari.

7. Per a CiU la cultura només és identitat i nació. El PSC aposta per la indústria cultural catalana, diversa i com a dret de la ciutadania.

8. CiU aposta per l'escola privada. El PSC aposta per l'escola pública de qualitat, per la modernització i per la igualtat d'oportunitats.

9. CiU aposta per la desregulació urbanística: especulació? El PSC treballa per un model de ciutats al servei de la ciutadania, de la qualitat de vida i de la cohesió soicial.

10. I la darrera, els 23 anys que CiU no es va ocupar del finançament, de les infraestructures i tants d'altres aspectes vitals per a Catalunya. Amb els governs socialistes Catalunya ha avançat amb un nou Estatut, un nou finançament, noves infraestructures i en polítiques socials.

Per a veure amb més detall les propostes del PSC: Programa electoral

Res és impossible si estem convençuts de que és possible

Res és impossible si estem convençuts de que és possible.

Aquest era ahir el meu estat de Facebook, una frase aplicable a molts àmbits de la nostra vida, però que avui vull aplicar a la campanya electoral de les properes eleccions autonòmiques.

Les darreres enquestes, la situació econòmica i els missatges que apareixen a molts mitjans de comunicació han contribuït a crear un clima que podria semblar derrotista emntre les files socialistes i que ens podria portar a cometre el greu error de caure en una resignació i un conformisme que no estan justificats.

Però res més lluny de la realitat. No hem de pensar en les dificultats ni en les amenaces que ens envolten, sinó que hem de mostrar amb orgull tots els aspectes positius que el PSC pot aportar a Catalunya, que en són molts. I no parlo només en termes d'acció de govern (que també), sinó en termes d'actitud, perquè l'actitud de tots i totes és fonamental a l'hora de de comunicar i explicar què hem fet fins ara i què farem en el futur. Una comunicació, individual i col·lectiva, basada en el positivisme ens apropa a la victòria.

Durant els darrers vuit anys hem transformat Catalunya i presentem un Programa electoral magnífic, innovador i progressista, però és vital que cada socialista, a l'hora de presentar aquests fets i realitats, ho fem des de l'entusiasme, la il·lusió i des del ferm convenciment que som la millor opció per Catalunya.

Perquè som la MILLOR opció per Catalunya.

Per tant, els i les socialistes estem convençuts de la feina feta i del projecte socialista, la nostra tasca ens avala i res ni ningú pot minar la nostra actitud. Una actitud fonamentada en uns pilars sòlids construïts amb l'esforç d'un govern liderat pel PSC i pel President Montilla.

Res és impossible perquè estem convençuts de que és possible. I no tan sols possible, sinó que ja és una realitat.

Nova executiva al PSC del Barcelonès Nord

Dissabte passat, en un congrés extraordinari, va ser escollida la nova executiva de la Federació del Barcelonès Nord. Amb Jordi Serra com a Primer Secretari, el nou equip destaca per la joventut i la renovació, comptant també amb l’experiència com a valor afegit. Després dels darrers esdeveniments, el Barcelonès Nord renova energies, il·lusions i reptes amb un nou equip de treball, al qual tinc l’honor de pertànyer com a Secretària de Comerç i Consum. Sens dubte treballarem amb forces renovades per mantenir el socialisme als cinc municipis de la federació i per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del territori.

Composició de la nova Comissió executiva:

Presidenta: Núria Parlón
Primer Secretari: Jordi Serra
Secretari d'organització: Joan Callau
Sec. Política municipal i territorial: Raul Moreno
Sec. Programes i Sectorials: Esther Pujol
Sec. Comerç i consum: Cristina Ares
Sec. Ciutadania i convivència: Josep Duran
Sec. Polítiques d'igualtat: Isabel Marcuello
Sec. Comunicació: Carlos Rodríguez
Sec. Formació: Albert Tomás
Sec. Cultura: Rut Soto
Sec. Cooperació i solidaritat: Martín Miralles
Sec. Medi ambient: Evelyn Segura
Sec. Economia i treball: Sonia Benzina

Vocals:
Araceli Cruz
Margarita Montaner
Eugènia Cabezudo
Albert Arnau

Membres nats:
Antoni Fogué
Sito Canga
Jordi Ràmia
Ferran Vallespinós
Joan Carles Mas
Maite Arqué
Esperança Esteve
Caterina Mieras