63 lluitadores

Ja són 63 les dones que han mort aquest any a causa de la violència de gènere. Dones que han mort lluitant contra la por, contra un masclisme violent que, encara que sembli mentida, encara existeix i lluitant, en molts casos, contra elles mateixes. Com diu la campanya de la JSC "L'amor no és l'hòstia", però ja no es tracta d'amor, es tracta d'una malaltia social.
Per la majoria de nosaltres, aquestes 63 lluitadores són persones anónimes, però tots tenim una persona maltractada a prop encara que no ho sapiguem. Sense anar més lluny, el passat diumenge, vaig presenciar davant del meu domicili un episodi de violència domèstica esgarrifos. Un home arrossegava una dona per terra intentant fer-la entrar a casa seva en contra de la seva voluntat. Per sort, vam ser molts vianants els que vam còrrer a ajudar-la. Així i tot, va aconseguir que la noia entrés al pis amb el pitjor dels xantatges, l'emocional. La policia va aconseguir fer sortir a la noia, però, amb el pas dels dies, hem pogut comprobar que ella ha tornat a casa i que no ha tramitat denúncia. Cal que totes aquestes dones es concienciïn i comprenguin que no ho han de suportar. No cal, no ha de ser així. Cap dona ni cap persona ha d'estar sotmesa per la força d'un altre. Cal que tots fem un esforç per ajudar-les a recuperar la seva dignitat, paraula que han oblidat a força de cops i pallisses.
Des d'aquí vull fer un homenatge a totes les dones que han mort i a totes aquelles que lluiten per trobar el valor per fer front a aquell que les humilia. Que la mort d'aquestes 63 lluitadores no sigui en va i serveixi per obrir els nostres ulls.

La millor noticia de l'any

La companya Eulàlia em va llançar una cosa a la que anomenen "meme" i que jo, que acabo d'aterrar en el món dels blogs, no sabia què era i em sonava bastant estrany. Menys mal que ella mateixa ho explica al seu blog. Resulta que haig d'escollir la que per a mi ha estat la millor notícia de l'any. Docs bé, aquí va el titular:

30 mesos sense víctimes mortals de la banda terrorista ETA

És possible, i els que tenim esperança ho creiem, que Espanya estigui caminant cap a la pau i que el País Basc aconsegueixe ésser un indret sense violència i sense por.

Ara haig de passar la pilota a 5 companys més per a que ells responguin a la mateixa pregunta, així que els guanyadors que s'hauran d'esprémer el cervell durant una estona són:

Marc Mellado

Oriol Vaquer

Pau Domínguez

Xesco Gomar

Víctor Martínez

No els escoltaré!

Sempre he cregut que hi ha més persones amb seny que d'altres que no en tenen tant. Sempre he cregut que els catalans som tan ben rebuts com gallecs, valencians o andalusos a la resta de Comunitats Autònomes. I sempre he intentat no posarme a l'altura d'aquelles minories que no saben què és el respecte ni l'educació. Perquè jo sí sé què és el respecte i l'educació. Però aquestes "minories" manipulades i utilitzades pel Partit Popular i els seus líders "no pancarteros" aconseguiran que acabi perdent la compostura i el seny dels quals intento fer la meva bandera. Avui, al programa de TV3 "El Club", d'Albert Om, hem pogut veure un reportatge on un dels col·laboradors del programa preguntava als assistents de la manifestació "a favor de la Constitució" del passat dissabte per què es manifestaven. La reacció d'algunes persones davant un periodista català era esgarrifosa. "Con los catalanes no voy a hablar"; "Aquí no os queremos para nada"; "¿Tú eres español o qué pollas eres"... I tot un seguit de barbaritats i, sobre tot, mostres d'ignorància i mala educació. Fins i tot una dona, mentre el periodista brindava amb cava amb algunes persones, escridassava: "¡que os váis a intoxicar!". Vull pensar que aquestes mostres no són significatives i que d'altres ciutadans espanyols s'escandalitzaran tant com jo. Vull seguir mantenint la compostura i no vull que m'encomanin aquest odi, arma maquiavélica de l'oposició. Sóc catalana, sóc espanyola, sóc europea i, com deia el meu avi, ciutadana del món. Aquest Nadal compraré cava català, però tampoc deixaré de prendre un bon vi de Rioja, pernil de Guijuelo o percebes gallecs.
No els hem d'escoltar, no hem de deixar que ens arrosseguin cap a aquest joc de separacions, insults i intolerància. Hem de mantenir la compostura. Si nosaltres ens radicalitzem, estarem donant al Partit Popular justament els arguments que necessiten. Nosaltres tenim seny i ni insultem ni boicotejem als nostres veïns. Nosaltres sabem què és el respecte, ells no.

Pérdoneme padre porque he pecado

“Perdóneme padre porque he pecado. He pecado porque he mentido; he pecado porque he enfrentado a mis semejantes con mis palabras que alimentan la hoguera del odio, la ira y la intolerancia; he pecado porque no he respetado y amado al prójimo como a mi mismo; y he pecado porque he deseado por puro egoísmo que la libertad de otros quedara coartada.” Todo esto y más es lo que deben confesar arrodillados cada noche algunos obispos, algún que otro periodista y algún que otro medio de comunicación conocidamente eclesiástico, que no tan católico.
Todos, ateos y creyentes, hemos oído una y otra vez a lo largo de nuestras vidas muchos fundamentos de la fe y la moral cristianas. Desde los mandamientos y los pecados capitales hasta aquello de “amarás al prójimo…”, etc. nos invitan a ser bondadosos, generosos, comprensivos y misericordiosos. Pero las altas esferas de la iglesia no tienen muy claro aquello de predicar con el ejemplo. Demostraron su incomprensión y su egoísmo marchando por las calles y portando pancartas contra la recién ampliada libertad de las personas homosexuales. Vive y deja vivir, les diría yo a esos obispos. Más tarde demostraron su afán de imposición y su intolerancia marchando de nuevo para que todos y cada uno de nuestros estudiantes estén obligados a cursar y superar la asignatura de religión, ya sean católicos, musulmanes, judíos o simplemente ateos. Y apoyando a la COPE demuestran día a día todos sus defectos pecaminosos, defendiendo la tribuna de quién no respeta las opciones políticas e ideológicas de aquellos que no piensan como él. Federico Jiménez Losantos podría pasar por el mismísimo diablo que siembra la discordia, el odio y la intolerancia entre los seres humanos para que éstos se destruyan a sí mismos. Él, a quién no deseo llamar periodista, hace resonar sus exaltadas y crispadas opiniones desde un medio de comunicación propiedad de la Conferencia Episcopal. Suponemos, entonces, que debe considerarse a sí mismo un buen católico. No sé si Jiménez Losantos peca de lujuria y gula, pero seguro que más de un Ave María habrá rezado pidiendo perdón por su ira, su envidia, su soberbia y su avaricia, saltándose de paso el octavo mandamiento: No levantarás falsos testimonios ni mentirás. Ni objetividad periodística ni moral cristiana.
En estos tiempos modernos, donde el pasado vuelve para remover el presente, tan sólo nos falta que llegue la Santa Inquisición a imponer sus ideas con sangre y fuego y caiga quién caiga. Con todo el respeto a la base de la pirámide de la Iglesia española, que son sus párrocos y feligreses, les pido a éstos que se revelen contra tal abuso de poder y tan gran egoísmo. Los señores obispos deberían preguntarse quién arderá en el infierno, porque el infierno está en la tierra y ellos no contribuyen a liberar a aquellos que lo sufren.

Cristina Ares