Què és per a mi congresdesdebaix i per què m'hi he sumat

Sempre he estat autocrítica amb la nostra organització. Autocrítica, des de la construcció, des de l'orgull de pertànyer a aquest partit, des de l'admiració als que hi ha treballat des de molts indrets i des de la visió que l'autocrítica constructiva ens farà avançar. Per aquest motiu i arribats al punt on ens trobem, em vaig sumar a la iniciativa sorgida a facebook, congresdesdebaix. Ara bé, donat la gran quantitat de temes i opinions sorgides en dos dies (totes respectables), sento la necessitat d'aclarir que és o penso que hauria de ser per a mi aquest moviment.

És cert que hem patit una derrota a les urnes, l'ha patit tot el socialisme a nivell espanyol, i és cert que ha arribat l'hora de canviar, de renovar-nos, de construir un projecte, però compte, això no vol dir tirar per terra la tasca de molts i moltes socialistes que fins ara han treballat defensant les nostres idees. Amb encerts i errades, és clar, però tots en cometem d'errades.

El que cal és mirar endavant i, partint d'allò que som, adaptar-nos als nous temps. Per tant, i veient com han anat les coses durant els darrers anys, no s'hi val intentar fer llenya de l'arbre caigut. Entonem un mea culpa, perquè tots som en part responsables. I no, no és just criticar a un o altre ara quan no ho hem fet abans. Hem seguit els nostres líders perquè els vam dipositar la confiança (o això semblava...) i ara sí, cal renovació, una renovació que aprofiti el millor del passat, del present i del futur. Així que, tots i totes, absolutament tots, tenim alguna cosa a dir.

Per tant, congresdesdebaix és o ha de ser una mostra de les noves maneres de fer política, una nova manera d'organitzar-se i de debatre idees. Un espai o un moviment per construir, per recollir propostes per al futur que surtin directament de la veu dels i les socialistes. Ha de ser una aportació directa a la construcció del nostre projecte (que no treu que n'hi hagi d'altres) i, per què no, un toc d'atenció als que han de capitanejar aquest vaixell.

Però si això es convertís en altra cosa, si ens perdem en les diferències enlloc de en els punts d'unió, si no ens centrem en el debat d'idees, si la destrucció sobrepassa a la construcció o si el respecte per la nostra organització i per totes les persones que hi han treballat, hi treballen i hi treballaran es perd, aleshores, deixarà de tenir sentit per a mi.

Des d'aquí, vull felicitar als companys i companyes que estan fent propostes que ens facin avançar i millorar en la nostra vocació de representar a la ciutadania des del l'esquerra, des del socialisme. I, sobre tot, demanar ordre, respecte i coherència.

Carta a l@s socialistas

Pasados 3 días de la jornada electoral, después de haber reflexionado, de haber hablado con compañeros y compañeras de toda España y viendo el debate interno que se está generando, quiero escribir una carta al socialismo, tanto catalán como español. En otra ocasión me centraré en los resultados electorales de Montgat, pero antes quiero expresar una visión mucho más global.

Señores, la ciudadanía nos ha lanzado un mensaje y no podemos ignorarlo. La izquierda ha sido castigada en las urnas y no podemos continuar buscando culpables. Si no nos entienden, es que nos explicamos mal; si no están de acuerdo con nuestras políticas, es que éstas no se adaptan a las demandas sociales; y si no nos consideran una opción válida para gestionar esta crisis, es que no lo somos. Y si lo somos, también hay que parecerlo.

En estas circunstancias (aunque ya viene siendo necesario desde hace tiempo), se exigen cambios en todos los ámbitos: en las maneras de hacer, en las maneras de comunicar, en las relaciones con la ciudadanía y en nuestras propias relaciones y estructuras internas.

Prácticamente desde el primer día que llegué a este partido he estado escuchando, y diciendo, aquello de que comunicamos mal. Y sí, en muchas ocasiones sí, pero no nos escudemos más en excusas. El problema no es comunicativo, el problema ya es ideológico. Nuestro discurso ya no vale, no vende, no ilusiona ni emociona. No resulta práctico ni creíble. No es que lo comuniquemos mal, es que el producto no se adapta a las necesidades del mercado.

Así que, no sé si refundarnos (la palabra no me acaba de gustar), pero sí adaptarnos, renovarnos, rejuvenecernos. Basta ya de personalismos, basta de ser de uno u otro líder, basta de hablar del pasado y de lo malos que son los que vienen. Vamos a construir proyecto, después veremos quién lo lidera.

Aceptemos las derrotas y no nos enroquemos en posiciones que no nos llevan a ninguna parte. No nos deslumbremos por líderes visionarios, porque éstos (lo hemos visto) son caducos, nuestro proyecto debe ser perenne.

Perdamos el miedo al debate, el miedo al cambio y ejerzamos nuestra militancia como es debido. Si nos equivocamos hay que reconocerlo, si es necesario rectificar hay que hacerlo y, sobre todo, debemos escuchar a la ciudadanía, porque somos representantes de ésta.

Ahora debemos recuperar credibilidad y eso no se consigue pactando con el mismísimo diablo para gobernar a toda costa. Gobernar sí, cuando los votantes nos otorgan esa responsabilidad; gobernar sí, para hacer política desde la izquierda, con un mapa de ruta definido, pero no a cualquier precio.

Y todo esto, y mucho más, se debe llevar a cabo desde las bases, que son ciudadanía, y desde las necesidades y demandas de ésta.

Diari de campanya: misèries d'una campanya electoral

Debatre idees, presentar propostes i explicar projectes. Això és el que teòricament es fa en campanya electoral. I, sí, es fa, però malament quan ho distorsionen les misèries d'uns i altres. Més que misèries polítiques, estic convençuda que són misèries humanes. Perquè en la condició humana està comportar-se d'una o altra manera.

Alguns o algunes que desenganxen els cartells de l'adversari polític en un intent de boicotejar els actes, candidats que assisteixen a actes aliens i intenten convertir-se en protagonistes o partits que pengen anònims....

El problema no és la política, el problema són les persones sense ètica ni moral, es dediquin al que es dediquin.

Nosaltres (i d'altres que també tenen escrúpols i fan les coses ben fetes) continuarem treballant, explicant idees, projectes i tot allò en el que creiem. Perquè en campanya el que fem es mostrar el que podem oferir i el que hem ofert fins ara per a que la gent pugui escollir. Els altres, els que es dediquen a d'altres activitats, potser no dormin tan tranquils. O potser sí....