Ja són 63 les dones que han mort aquest any a causa de la violència de gènere. Dones que han mort lluitant contra la por, contra un masclisme violent que, encara que sembli mentida, encara existeix i lluitant, en molts casos, contra elles mateixes. Com diu la campanya de la JSC "L'amor no és l'hòstia", però ja no es tracta d'amor, es tracta d'una malaltia social.
Per la majoria de nosaltres, aquestes 63 lluitadores són persones anónimes, però tots tenim una persona maltractada a prop encara que no ho sapiguem. Sense anar més lluny, el passat diumenge, vaig presenciar davant del meu domicili un episodi de violència domèstica esgarrifos. Un home arrossegava una dona per terra intentant fer-la entrar a casa seva en contra de la seva voluntat. Per sort, vam ser molts vianants els que vam còrrer a ajudar-la. Així i tot, va aconseguir que la noia entrés al pis amb el pitjor dels xantatges, l'emocional. La policia va aconseguir fer sortir a la noia, però, amb el pas dels dies, hem pogut comprobar que ella ha tornat a casa i que no ha tramitat denúncia. Cal que totes aquestes dones es concienciïn i comprenguin que no ho han de suportar. No cal, no ha de ser així. Cap dona ni cap persona ha d'estar sotmesa per la força d'un altre. Cal que tots fem un esforç per ajudar-les a recuperar la seva dignitat, paraula que han oblidat a força de cops i pallisses.
Des d'aquí vull fer un homenatge a totes les dones que han mort i a totes aquelles que lluiten per trobar el valor per fer front a aquell que les humilia. Que la mort d'aquestes 63 lluitadores no sigui en va i serveixi per obrir els nostres ulls.
Per la majoria de nosaltres, aquestes 63 lluitadores són persones anónimes, però tots tenim una persona maltractada a prop encara que no ho sapiguem. Sense anar més lluny, el passat diumenge, vaig presenciar davant del meu domicili un episodi de violència domèstica esgarrifos. Un home arrossegava una dona per terra intentant fer-la entrar a casa seva en contra de la seva voluntat. Per sort, vam ser molts vianants els que vam còrrer a ajudar-la. Així i tot, va aconseguir que la noia entrés al pis amb el pitjor dels xantatges, l'emocional. La policia va aconseguir fer sortir a la noia, però, amb el pas dels dies, hem pogut comprobar que ella ha tornat a casa i que no ha tramitat denúncia. Cal que totes aquestes dones es concienciïn i comprenguin que no ho han de suportar. No cal, no ha de ser així. Cap dona ni cap persona ha d'estar sotmesa per la força d'un altre. Cal que tots fem un esforç per ajudar-les a recuperar la seva dignitat, paraula que han oblidat a força de cops i pallisses.
Des d'aquí vull fer un homenatge a totes les dones que han mort i a totes aquelles que lluiten per trobar el valor per fer front a aquell que les humilia. Que la mort d'aquestes 63 lluitadores no sigui en va i serveixi per obrir els nostres ulls.
1 comentario:
Felicidades!!
Ya tenemos una joven socialista más con la que deleitarnos leyedo. He podido ver en el blog de Marc que tenias blog y he decidido pasarme. Si te soy sincero no he podido leer nada, puesto que no estoy en mi ordenador. Eso sí, no dudes que volveré a pasarme para leer tus reflexiones. Algo por lo que tengo bastante curiosidad, ya que nunca hemos hablado profundamente.
¡SALUD y REPÚBLICA!
Publicar un comentario