Contant persones i idiomes

Aquí us deixo l'article d'opinió amb el que inicio la meva col·laboració amb maresme.360.cat.

Tracta el tema de la immersió lingüística i el podeu llegir aquí.

Sobre la circulació de bicicletes pel passeig marítim

Després de llegir la notícia i declaracions de l'alcalde de Montgat a El Punt sobre la prohibició de circulació de bicicletes pel passeig marítim, voldria aportar algunes reflexions sobre el tema.

El conflicte entre alguns ciclistes i els vianants

(i dic alguns ciclistes perquè no tots són incívics), a causa de l'estretor del passeig marítim entre Montgat i El Masnou ve de llarg. Conflicte que es dóna pels que confonen un espai compartit entre cames i rodes amb un velòdrom. Quan la senyalització indicava aquest concepte d'espai compartit amb prioritat per a vianants, eren moltes les queixes i reclamacions de veïns i veïnes, vianants, que havien estat atropellats per una bicicleta i que reclamaven poder passejar en pau. La decisió que es va prendre, la de prohibir el pas de bicicletes, sí, no és popular entre els ciclistes i, sí, contradiu les polítiques de sostenibilitat que tant s'han intenta vendre. Però, quina és la solució? La solució passa per les peles, sí o sí.

La conversió de tota la N-II en via urbana al seu pas pel Maresme, possibilitant un carril bici (com en l'únic tram convertit en via urbana i casualment a Montgat) passa per les peles.

La construcció d'un nou passeig marítim, més ample i amb espai per persones, bicicletes i, fins i tot, guinguetes, passa per les peles.

I l'habilitació d'un pas a peu de sorra també passa per les peles. Aquesta darrera solució, que ara el govern montgatí ven com si haguessin descobert la sopa d'all, ja se'ns va ocórrer als socialistes quan governàvem, ja, i vam sol·licitar-ho a Costes de la Generalitat. La resposta? Les peles.

Però, la meva pregunta és, qui ho paga? Ha de fer-ho l'ajuntament? És una mesura prioritària per als montgatins i montgatines en els temps que corren? A que hem de renunciar o quant més hem de pagar per a que ciclistes d'arreu en gaudeixin?

Sóc partidària d'afavorir l'esport i els hàbits saludables i el transport no contaminant, però, de vegades, no sempre és possible ser tan "progre". Convertir la N-II en via urbana o eixamplar el passeig marítim són per a mi les dues solucions més adients i que, a més, beneficien els pobles maresmencs en altres sentits. I aquestes no depenen dels ajuntaments. Sí dels calers.

L'altra solució transitòria, idíl·lica, és que tots siguem cívics i educats, que uns ciclistes, més aviat poc esportistes, no ens obliguin a fer pagar a justos per pecadors i que tots plegats siguem capaços de compartir un espai, malgrat sigui estret. Estem en crisi no? Doncs d'això es tracta, de viure estrets i respectar-nos els uns als altres.

Més retallades socials: tanquen les urgències al CAP de Montgat

Comença el curs i, amb el seu inici, em proposo reactivar el blog. Després d'uns mesos de reflexió, torno a les meves reflexions polítiques, en aquest cas en clau local, però molt lligada al que està succeint a nivell autonòmic.

Tots som testimonis (i afectats) de les retallades socials que està duent a terme el govern de CiU a la Generalitat, tant a l'àmbit de sanitat, com al de l'educació o l'assistència social. Recordem el més recent, la seva actuació respecte les PIRMI durant aquest mes d'agost.

Doncs bé, malgrat totes les retallades ens afecten, aquestes han arribat directament a Montgat, cosa que els socialistes ja vam avisar durant la campanya electoral.

El passat 1 de setembre, el servei d'urgències del nostre CAP, que funcionava des de les 8 del vespre fins les 12 de la nit, tancava les seves portes, juntament amb d'altres CAP de Catalunya, com Badalona (alguns gestionats per la mateixa empresa que a Montgat). Cal dir, que mesos abans de les eleccions municipals, quan jo mateixa exercia el càrrec de regidora de Salut pública, Badalona Serveis Assistencials (empresa que gestiona els CAP de Montgat, Tiana i part de Badalona), ja ens anunciava la seva intenció de tancar parcialment aquest servei. Aleshores tan sols volien tancar dues hores, de les 10 a les 12 de la nit. Vista aquesta intenció, els socialistes, que aleshores encapçalàvem el govern a Montgat, vàrem ser capaços d'aturar aquest propòsit.

Ara, no tan sols veiem com es desfà la tasca que vàrem realitzar, sinó que el tancament del servei d'urgències és total.

Què provoca aquest fet? Doncs que tots els montgatins i montgatines que feien ús d'aquest servei per a l'atenció de casos que requereixen atenció mèdica però no necessàriament hospitalària s'hagin de desplaçar als hospitals més propers, saturant els serveis d'aquests. I, a més, sumant-hi els pacients de Tiana i Badalona.

Fins i tot, en casos que es requereix un diagnòstic simple o una prescripció mèdica, no disposar d'aquest servei pot provocar un major absentisme laboral, ja que els usuaris que podien dirigir-se al CAP a partir de les 8 del vespre ho hauran de fer durant la seva jornada laboral.

Però, al cap i a la fi, del que es tracta és d'una retallada més dels nostres drets socials com a ciutadans de Catalunya, d'uns drets adquirits amb molt d'esforç per part de tots i d'uns drets que conformen un dels pilars de l'estat del benestar. CiU camina cap a una privatització de la sanitat pública, promocionant l'ús de la sanitat privada i minvant la qualitat de la pública.

El mateix dia 1 de setembre i per iniciativa veïnal, es va convocar una concentració davant el CAP que es repetirà demà dijous 8. A aquesta assistien l'alcalde (CiU) i diversos membres del seu equip de govern, prometent lluitar contra aquesta injustícia. El que volem veure és com ho faran, si tan sols en aparença o realment s'enfrontaran al seu propi partit.

Tampoc oblidem que al programa electoral de CiU ens prometien ampliar els serveis del nostre CAP, proposta que sabien que no era certa. I ara, això és el que ens trobem, més retallades socials.