Després de llegir la notícia i declaracions de l'alcalde de Montgat a El Punt sobre la prohibició de circulació de bicicletes pel passeig marítim, voldria aportar algunes reflexions sobre el tema.El conflicte entre alguns ciclistes i els vianants
(i dic alguns ciclistes perquè no tots són incívics), a causa de l'estretor del passeig marítim entre Montgat i El Masnou ve de llarg. Conflicte que es dóna pels que confonen un espai compartit entre cames i rodes amb un velòdrom. Quan la senyalització indicava aquest concepte d'espai compartit amb prioritat per a vianants, eren moltes les queixes i reclamacions de veïns i veïnes, vianants, que havien estat atropellats per una bicicleta i que reclamaven poder passejar en pau. La decisió que es va prendre, la de prohibir el pas de bicicletes, sí, no és popular entre els ciclistes i, sí, contradiu les polítiques de sostenibilitat que tant s'han intenta vendre. Però, quina és la solució? La solució passa per les peles, sí o sí.
La conversió de tota la N-II en via urbana al seu pas pel Maresme, possibilitant un carril bici (com en l'únic tram convertit en via urbana i casualment a Montgat) passa per les peles.
La construcció d'un nou passeig marítim, més ample i amb espai per persones, bicicletes i, fins i tot, guinguetes, passa per les peles.
I l'habilitació d'un pas a peu de sorra també passa per les peles. Aquesta darrera solució, que ara el govern montgatí ven com si haguessin descobert la sopa d'all, ja se'ns va ocórrer als socialistes quan governàvem, ja, i vam sol·licitar-ho a Costes de la Generalitat. La resposta? Les peles.
Però, la meva pregunta és, qui ho paga? Ha de fer-ho l'ajuntament? És una mesura prioritària per als montgatins i montgatines en els temps que corren? A que hem de renunciar o quant més hem de pagar per a que ciclistes d'arreu en gaudeixin?
Sóc partidària d'afavorir l'esport i els hàbits saludables i el transport no contaminant, però, de vegades, no sempre és possible ser tan "progre". Convertir la N-II en via urbana o eixamplar el passeig marítim són per a mi les dues solucions més adients i que, a més, beneficien els pobles maresmencs en altres sentits. I aquestes no depenen dels ajuntaments. Sí dels calers.
L'altra solució transitòria, idíl·lica, és que tots siguem cívics i educats, que uns ciclistes, més aviat poc esportistes, no ens obliguin a fer pagar a justos per pecadors i que tots plegats siguem capaços de compartir un espai, malgrat sigui estret. Estem en crisi no? Doncs d'això es tracta, de viure estrets i respectar-nos els uns als altres.
3 comentarios:
Estic d'acord amb tu "poderoso caballero..don dinero"...el problema que suspito te aquets nou govern, es no valorar la feina feta per d'altres, ( no es el primer cop que questiona la feina de una regidora de l'anterior equip )con be dius...no han inventar res...aquesta alternativa..., ja la sabiem, la sol.lucio compactació..pero..com dius qui ho pagava?....
Be...segur que no serà l'ultim cop que prlem!!
Hola Cristina,
El que no entenc és com ha pogut estar Montgat qui ha tirat la primera pedra en pro dels veïns i no ha estat cap altre poble...
Prohibir la circulació de les bicis pel passeig maritim es una sol.lució gens natural i gens pràctica per als Montgatins, i tampoc per a tots els altres ciclistes de diumenge que passejen tranquilament de BCN a Vilassar (per exemple).
D'incivics hi ha i n'hi haurà sempre... però per què la sol.lució és prohibir? s'esta terciant una cultura de la prohibició que a l'únic que porta és al cabreig i la resignació de la gent. I no em refereixo al passeig, em refereixo en general... desde fa uns anys cap aquì sembla que s'intenti reduir que el "españolito de a pie" raoni per si sol... sembla que els polítics ens hagueu de dirigir cap aquì i cap allà... i crec que això té i tindrà un efecte rebot sustancial.
Tornant al tema del passeig marítim... realment crec que tot hauria de tornar com abans... a l'hivern i ha molt poc tràfic de gent i a l'estiu en comptes de posar a polícies multant s'hauria de fer servir el mateix policia per regular i vigilar.
Per altra banda jo sóc ciclista i les vegades que torno d'alguna ruta pel passeig marítim em surto i agafo la nacional. M'agrada ben poc però veig inviable el anar caminant o sortir a la nacional, fer 300m (si vinc de Mataró) i tornar a creuar per tal d'agafar aquell carril bici que surt una mica més allà de l'estació i que esta pintat a terra.
Jo si que crec que es pot conviure però sempre i mal que ens pesi, hi haurà danys colaterals... però és la nostra naturalesa. Per desgràcia no tots som bona gent, i el problema és que els que són incívics seguiran anant pel passeig marítim tal i com ho feien abans.
En fi, que jo crec que això va per llarg i que tampoc trobo que sigui necessàri reventar-se els calers inventant-se un cami per les bicis o una "variant"...
Salutacions desde bicimontgat.com
David
David,en resposta al teu comentari dir-te que comparteixo gran part del que dius. Prohibir no és sempre una bona solució, però quan estàs al capdavant d'un govern i els veïns reclamen solucions has d'actuar. Totalment d'acord amb això de no reventar-se els calers en aquest tema. El que jo crec és que es tracta d'un problema que passa literalment per més d'un municipi i, per tant, cal coordinació i solucions conjuntes. A més, el passeig marítim és domini públic, per tant, Costes de la Generalitat també hauria d'actuar.
Publicar un comentario