Nou blog: Montgat la mar de bé s'acomiada

Escric aquesta entrada per acomiadar-me. No, no desapareixo de la xarxa, però aquest blog tanca lles seves portes per donar pas a una nova etapa. No abandono tampoc la política, continuo treballant per Montgat i pel socialisme, però obro una nova etapa professional que, de moment, m'obliga a deixar, si no tancat, aparcat aquest espai a la xarxa.
A partir d'ara em podeu trobar a Cristina Ares Comunicació, la meva nova aventura professional.
A Facebook, Twitter, LinkedIn i Slideshare.

Un plaer haver compartit tots aquests anys amb tots vosaltres!

Del sostre de vidre a la porta blindada

Nou article a maresme360.cat

Sempre he estat optimista respecte la igualtat de gènere al món laboral. Quan dic optimista em refereixo a que, malgrat encara persisteixen diferències salarials, en quant al nombre de dones directives o al tracte, tendeixo a pensar que les noves generacions vindran amb una nova visió que substituirà les actituds masclistes, patriarcals i obsoletes que encara existeixen en alguns entorns laborals.

Ahir, part d'aquest optimisme, potser innocència, el vaig perdre. Llegir més.

Contant persones i idiomes

Aquí us deixo l'article d'opinió amb el que inicio la meva col·laboració amb maresme.360.cat.

Tracta el tema de la immersió lingüística i el podeu llegir aquí.

Sobre la circulació de bicicletes pel passeig marítim

Després de llegir la notícia i declaracions de l'alcalde de Montgat a El Punt sobre la prohibició de circulació de bicicletes pel passeig marítim, voldria aportar algunes reflexions sobre el tema.

El conflicte entre alguns ciclistes i els vianants

(i dic alguns ciclistes perquè no tots són incívics), a causa de l'estretor del passeig marítim entre Montgat i El Masnou ve de llarg. Conflicte que es dóna pels que confonen un espai compartit entre cames i rodes amb un velòdrom. Quan la senyalització indicava aquest concepte d'espai compartit amb prioritat per a vianants, eren moltes les queixes i reclamacions de veïns i veïnes, vianants, que havien estat atropellats per una bicicleta i que reclamaven poder passejar en pau. La decisió que es va prendre, la de prohibir el pas de bicicletes, sí, no és popular entre els ciclistes i, sí, contradiu les polítiques de sostenibilitat que tant s'han intenta vendre. Però, quina és la solució? La solució passa per les peles, sí o sí.

La conversió de tota la N-II en via urbana al seu pas pel Maresme, possibilitant un carril bici (com en l'únic tram convertit en via urbana i casualment a Montgat) passa per les peles.

La construcció d'un nou passeig marítim, més ample i amb espai per persones, bicicletes i, fins i tot, guinguetes, passa per les peles.

I l'habilitació d'un pas a peu de sorra també passa per les peles. Aquesta darrera solució, que ara el govern montgatí ven com si haguessin descobert la sopa d'all, ja se'ns va ocórrer als socialistes quan governàvem, ja, i vam sol·licitar-ho a Costes de la Generalitat. La resposta? Les peles.

Però, la meva pregunta és, qui ho paga? Ha de fer-ho l'ajuntament? És una mesura prioritària per als montgatins i montgatines en els temps que corren? A que hem de renunciar o quant més hem de pagar per a que ciclistes d'arreu en gaudeixin?

Sóc partidària d'afavorir l'esport i els hàbits saludables i el transport no contaminant, però, de vegades, no sempre és possible ser tan "progre". Convertir la N-II en via urbana o eixamplar el passeig marítim són per a mi les dues solucions més adients i que, a més, beneficien els pobles maresmencs en altres sentits. I aquestes no depenen dels ajuntaments. Sí dels calers.

L'altra solució transitòria, idíl·lica, és que tots siguem cívics i educats, que uns ciclistes, més aviat poc esportistes, no ens obliguin a fer pagar a justos per pecadors i que tots plegats siguem capaços de compartir un espai, malgrat sigui estret. Estem en crisi no? Doncs d'això es tracta, de viure estrets i respectar-nos els uns als altres.

Més retallades socials: tanquen les urgències al CAP de Montgat

Comença el curs i, amb el seu inici, em proposo reactivar el blog. Després d'uns mesos de reflexió, torno a les meves reflexions polítiques, en aquest cas en clau local, però molt lligada al que està succeint a nivell autonòmic.

Tots som testimonis (i afectats) de les retallades socials que està duent a terme el govern de CiU a la Generalitat, tant a l'àmbit de sanitat, com al de l'educació o l'assistència social. Recordem el més recent, la seva actuació respecte les PIRMI durant aquest mes d'agost.

Doncs bé, malgrat totes les retallades ens afecten, aquestes han arribat directament a Montgat, cosa que els socialistes ja vam avisar durant la campanya electoral.

El passat 1 de setembre, el servei d'urgències del nostre CAP, que funcionava des de les 8 del vespre fins les 12 de la nit, tancava les seves portes, juntament amb d'altres CAP de Catalunya, com Badalona (alguns gestionats per la mateixa empresa que a Montgat). Cal dir, que mesos abans de les eleccions municipals, quan jo mateixa exercia el càrrec de regidora de Salut pública, Badalona Serveis Assistencials (empresa que gestiona els CAP de Montgat, Tiana i part de Badalona), ja ens anunciava la seva intenció de tancar parcialment aquest servei. Aleshores tan sols volien tancar dues hores, de les 10 a les 12 de la nit. Vista aquesta intenció, els socialistes, que aleshores encapçalàvem el govern a Montgat, vàrem ser capaços d'aturar aquest propòsit.

Ara, no tan sols veiem com es desfà la tasca que vàrem realitzar, sinó que el tancament del servei d'urgències és total.

Què provoca aquest fet? Doncs que tots els montgatins i montgatines que feien ús d'aquest servei per a l'atenció de casos que requereixen atenció mèdica però no necessàriament hospitalària s'hagin de desplaçar als hospitals més propers, saturant els serveis d'aquests. I, a més, sumant-hi els pacients de Tiana i Badalona.

Fins i tot, en casos que es requereix un diagnòstic simple o una prescripció mèdica, no disposar d'aquest servei pot provocar un major absentisme laboral, ja que els usuaris que podien dirigir-se al CAP a partir de les 8 del vespre ho hauran de fer durant la seva jornada laboral.

Però, al cap i a la fi, del que es tracta és d'una retallada més dels nostres drets socials com a ciutadans de Catalunya, d'uns drets adquirits amb molt d'esforç per part de tots i d'uns drets que conformen un dels pilars de l'estat del benestar. CiU camina cap a una privatització de la sanitat pública, promocionant l'ús de la sanitat privada i minvant la qualitat de la pública.

El mateix dia 1 de setembre i per iniciativa veïnal, es va convocar una concentració davant el CAP que es repetirà demà dijous 8. A aquesta assistien l'alcalde (CiU) i diversos membres del seu equip de govern, prometent lluitar contra aquesta injustícia. El que volem veure és com ho faran, si tan sols en aparença o realment s'enfrontaran al seu propi partit.

Tampoc oblidem que al programa electoral de CiU ens prometien ampliar els serveis del nostre CAP, proposta que sabien que no era certa. I ara, això és el que ens trobem, més retallades socials.

Què és per a mi congresdesdebaix i per què m'hi he sumat

Sempre he estat autocrítica amb la nostra organització. Autocrítica, des de la construcció, des de l'orgull de pertànyer a aquest partit, des de l'admiració als que hi ha treballat des de molts indrets i des de la visió que l'autocrítica constructiva ens farà avançar. Per aquest motiu i arribats al punt on ens trobem, em vaig sumar a la iniciativa sorgida a facebook, congresdesdebaix. Ara bé, donat la gran quantitat de temes i opinions sorgides en dos dies (totes respectables), sento la necessitat d'aclarir que és o penso que hauria de ser per a mi aquest moviment.

És cert que hem patit una derrota a les urnes, l'ha patit tot el socialisme a nivell espanyol, i és cert que ha arribat l'hora de canviar, de renovar-nos, de construir un projecte, però compte, això no vol dir tirar per terra la tasca de molts i moltes socialistes que fins ara han treballat defensant les nostres idees. Amb encerts i errades, és clar, però tots en cometem d'errades.

El que cal és mirar endavant i, partint d'allò que som, adaptar-nos als nous temps. Per tant, i veient com han anat les coses durant els darrers anys, no s'hi val intentar fer llenya de l'arbre caigut. Entonem un mea culpa, perquè tots som en part responsables. I no, no és just criticar a un o altre ara quan no ho hem fet abans. Hem seguit els nostres líders perquè els vam dipositar la confiança (o això semblava...) i ara sí, cal renovació, una renovació que aprofiti el millor del passat, del present i del futur. Així que, tots i totes, absolutament tots, tenim alguna cosa a dir.

Per tant, congresdesdebaix és o ha de ser una mostra de les noves maneres de fer política, una nova manera d'organitzar-se i de debatre idees. Un espai o un moviment per construir, per recollir propostes per al futur que surtin directament de la veu dels i les socialistes. Ha de ser una aportació directa a la construcció del nostre projecte (que no treu que n'hi hagi d'altres) i, per què no, un toc d'atenció als que han de capitanejar aquest vaixell.

Però si això es convertís en altra cosa, si ens perdem en les diferències enlloc de en els punts d'unió, si no ens centrem en el debat d'idees, si la destrucció sobrepassa a la construcció o si el respecte per la nostra organització i per totes les persones que hi han treballat, hi treballen i hi treballaran es perd, aleshores, deixarà de tenir sentit per a mi.

Des d'aquí, vull felicitar als companys i companyes que estan fent propostes que ens facin avançar i millorar en la nostra vocació de representar a la ciutadania des del l'esquerra, des del socialisme. I, sobre tot, demanar ordre, respecte i coherència.

Carta a l@s socialistas

Pasados 3 días de la jornada electoral, después de haber reflexionado, de haber hablado con compañeros y compañeras de toda España y viendo el debate interno que se está generando, quiero escribir una carta al socialismo, tanto catalán como español. En otra ocasión me centraré en los resultados electorales de Montgat, pero antes quiero expresar una visión mucho más global.

Señores, la ciudadanía nos ha lanzado un mensaje y no podemos ignorarlo. La izquierda ha sido castigada en las urnas y no podemos continuar buscando culpables. Si no nos entienden, es que nos explicamos mal; si no están de acuerdo con nuestras políticas, es que éstas no se adaptan a las demandas sociales; y si no nos consideran una opción válida para gestionar esta crisis, es que no lo somos. Y si lo somos, también hay que parecerlo.

En estas circunstancias (aunque ya viene siendo necesario desde hace tiempo), se exigen cambios en todos los ámbitos: en las maneras de hacer, en las maneras de comunicar, en las relaciones con la ciudadanía y en nuestras propias relaciones y estructuras internas.

Prácticamente desde el primer día que llegué a este partido he estado escuchando, y diciendo, aquello de que comunicamos mal. Y sí, en muchas ocasiones sí, pero no nos escudemos más en excusas. El problema no es comunicativo, el problema ya es ideológico. Nuestro discurso ya no vale, no vende, no ilusiona ni emociona. No resulta práctico ni creíble. No es que lo comuniquemos mal, es que el producto no se adapta a las necesidades del mercado.

Así que, no sé si refundarnos (la palabra no me acaba de gustar), pero sí adaptarnos, renovarnos, rejuvenecernos. Basta ya de personalismos, basta de ser de uno u otro líder, basta de hablar del pasado y de lo malos que son los que vienen. Vamos a construir proyecto, después veremos quién lo lidera.

Aceptemos las derrotas y no nos enroquemos en posiciones que no nos llevan a ninguna parte. No nos deslumbremos por líderes visionarios, porque éstos (lo hemos visto) son caducos, nuestro proyecto debe ser perenne.

Perdamos el miedo al debate, el miedo al cambio y ejerzamos nuestra militancia como es debido. Si nos equivocamos hay que reconocerlo, si es necesario rectificar hay que hacerlo y, sobre todo, debemos escuchar a la ciudadanía, porque somos representantes de ésta.

Ahora debemos recuperar credibilidad y eso no se consigue pactando con el mismísimo diablo para gobernar a toda costa. Gobernar sí, cuando los votantes nos otorgan esa responsabilidad; gobernar sí, para hacer política desde la izquierda, con un mapa de ruta definido, pero no a cualquier precio.

Y todo esto, y mucho más, se debe llevar a cabo desde las bases, que son ciudadanía, y desde las necesidades y demandas de ésta.

Diari de campanya: misèries d'una campanya electoral

Debatre idees, presentar propostes i explicar projectes. Això és el que teòricament es fa en campanya electoral. I, sí, es fa, però malament quan ho distorsionen les misèries d'uns i altres. Més que misèries polítiques, estic convençuda que són misèries humanes. Perquè en la condició humana està comportar-se d'una o altra manera.

Alguns o algunes que desenganxen els cartells de l'adversari polític en un intent de boicotejar els actes, candidats que assisteixen a actes aliens i intenten convertir-se en protagonistes o partits que pengen anònims....

El problema no és la política, el problema són les persones sense ètica ni moral, es dediquin al que es dediquin.

Nosaltres (i d'altres que també tenen escrúpols i fan les coses ben fetes) continuarem treballant, explicant idees, projectes i tot allò en el que creiem. Perquè en campanya el que fem es mostrar el que podem oferir i el que hem ofert fins ara per a que la gent pugui escollir. Els altres, els que es dediquen a d'altres activitats, potser no dormin tan tranquils. O potser sí....

Diari de campanya: joc brut des de l'anonimat

Fer política implica, lògicament, diferències d'opinió entre persones, ciutadans i ciutadanes, i també entre partits polítics. Implica diferències ideològiques, diferents maneres de veure les coses, de fer les coses i confrontació d'idees. Però quan en una campanya s'utilitza el joc brut, la difamació o la manipulació i, a més, des de l'anonimat, ens perjudica a tots, ciutadania i polítics.

Els darrers dies han aparegut a Montgat uns cartells enganxats a parets i taulells d'entitats i escoles amb els sous dels regidors i regidores. Aquests cartells són ni més ni menys que una fotocòpia ampliada del Full informatiu municipal i, per tant, contenen una informació de la qual l'equip de govern mai s'hi ha amagat. Una informació que és pública i està a l'abast de tothom que la vulgui consultar.

Però el que no és correcte és intentar sembrar mala maror des de l'anonimat. Qui vulgui criticar aquest fet, que ho faci sota un nom o unes sigles, que se'n responsabilitzi i que n'argumenti la seva opinió. Perquè qui està convençut de tenir la raó i que té arguments sòlids no s'amaga rere l'anonimat. Aquesta manera de fer diu molt poc del o dels responsables i no fa cap bé al poble. I, que consti, que no acusso a ningú.

D'altra banda, tots coneixem que hi ha un fòrum a la xarxa on tothom parla des de l'anonimat d'allò que desitja. Avui, per primera vegada he donat resposta a una acusació cap a la meva persona i ho he fet signant amb el meu nom. I sí, de tant en tant llegeixo el fòrum, però no, no entro en polèmiques des de l'anonimat. Estic, i també ho estem des del PSC, disposada a dialogar, confrontar idees i escoltar, però sempre i quan el diàleg es produeixi entre persones amn nom i cognoms. No amb anònims que només volen sembrar discòrdia, embrutar el nom, ja no dels polítics i polítiques locals, sinó de la política local del nostre municipi, de Montgat. El joc brut, i des de l'anonimat, no és política, és fer safareig de la manera més vergonyosa. Respecte, per davant de tot, respecte.

I, tornant al tema del que parlava a l''inici, aquí teniu l'enllaç amb la mateixa pàgina del full informatiu amb la que estan embrutant les parets. Nosaltres no ens amaguem.

http://montgat.cat/index.php?md=documents&id=1089&lg=cat (pàgina 6).

III Jornades d'atenció als afectats de Fibromiàlgia i SFC

Ahir vam inaugurar les III Jornades d'ateció als afectats de Fibromiàlgia i SFC. Per a mi ha estat un honor i una satisfacció poder contribuir a l'organització d'aquests actes i poder participar-hi. Ara fa més de dos anys, vam detectar que existia una demanda a Montgat i aquesta demanda era proporcionar atenció, eines i espais a totes les persones del municipi afectades per aquestes malalties, ara ja més conegudes, però encara poc reconegudes.

A l'acte d'inauguració d'ahir, vaig dir que aquesta és una de les accions portades a terme des de la regidoria de Salut pública de les que em sento més orgullosa. I ho deia perquè, tot i que tota la feina feta és important, no sempre et dóna l'oportunitat de tractar i conèixer a les persones i de veure i viure directament el resultat i l'efecte que una acció produeix sobre aquestes. I, en aquest cas, això sí és possible.

Axí mateix, com molts ja saben, he viscut aquestes jornades d'una manera especial, amb un component emocional important, ja que no només les visc com a regidora, sinó com a una afectada més. Entenc, comprenc i comparteixo el que senten totes aquestes companyes.

Des d'aquesta comprensió, també els llençava un missatge esperançador, ja que estic convençuda de que es pot millorar. Sí, és cert, no hi ha cura, però l'acceptació, aprendre a escoltar el nostre cos, estimar-se i dedicar-se temps a una mateixa, entre d'altres coses, ajuda.

Finalment, agrair la col·laboració de VADESALUD, d'ACAF, de BSA, de totes les persones que realitzen els tallers de manera desinteresada i, sobre tot, agrair a totes les participants aquest temps que, encara que sigui un cop a l'any, es dediquen a sí mateixes i comparteixen les unes amb les altres.

Esperem que les jornades es continuïn celebrant i que el dia que deixin de celebrar-se sigui perquè ja ningú les necessita.

Diari de campanya: un debat desigual i amb manca de discurs per part de CiU

Dimecres passat assistíem al debat entre els candidats a l'alcaldia dels partits amb representació a l'ajuntament, a excepció del PP. Cal assenyalar que el debat, organitzat per Ómnium Cultural, constava de dos blocs principals, Educació i cultura i Participació ciutadana i relacions amb les entitats, i d'un tercer bloc de contingut lliure. Aquestes àrees són les que actualment gestiona ERC al nostre ajuntament.

Vàrem poder escoltar propostes i, com és lògic, molta gestió per part d'ERC i també d'ICV-EUiA i PSC, però poques o poc concretes per part de CiU. Contradiccions, ambigüitats i poca concreció. A tall d'exemple, propostes i posicionaments poc coherents amb la política de retallades de la Generalitat en matèria d'educació i salut. Dir actualment que s'ampliaran els serveis al CAP és fer promeses inassumibles, és enganyar. I dir que vetllaran per la qualitat dels centres educatius queda molt bé, però és exactament el contrari del que està fent CiU al govern de la Generalitat.
Francesc Garcia també va presentar propostes estrella, com l'ampliació de l'escola bressol, però no va ser capaç de dir com la duria a terme. És evident que tots apostem per aquesta ampliació i que tots hi treballarem, però fer-ne bandera amb l'actual situació econòmica no és ètic.

Sobre tot a l'hora de respondre les preguntes del públic, va quedar palès que Garcia només s'havia preparat, i no gaire bé, les àrees que conformaven els blocs del debat, ja que no va respondre a preguntes que feien referència a d'altres regidories i va presentar com a propostes accions que ja s'estan duent a terme actualment.

Personalment, opino que, potser pel format establert o potser per ser la primera vegada que tots els candidats i candidates paricipaven en un debat, va faltar contraposiició d'idees. I no em refereixo a enfrontament polític, sinó a un veritable debat entorn les propostes. Sí és cert que tant l'alcalde, Jordi Ràmia, com la candidata d'ICV, sí que van aprofitar per preguntar al candidat de CiU certes qüestions (demostrant-se un cop més la manca de discurs d'aquest).

D'altra banda, el poc temps d'exposició va fer que tots i totes passessin molt per sobre d'alguns temes que hagués estat enriquidor discutir a fons, però és comprensible que s'ajustés el temps. En general, el primer debat electoral celebrat a Montgat ha aportat una primera impresió de les diferències entre candidats, diferències que ben segur podrem continuar observant durant aquesta campanya que iniciem avui.

I què ens mostra un debat d'aquesta mena? Doncs qui té propostes concretes, treballades i realistes i qui no les té, qui té loa fermesa i l'experiència que ara tant necessitem i qui pot liderar la gestió municipal de manera efectiva i eficient. Perquè en els difícils moments que es viuen, cal saber què, però també com i, sobre tot, no enganyar ni fer promeses que després no podem complir.

Més informació sobre el debat aquí.

Diari de campanya: Un equip per governar

Diumenge els socialistes presentàvem la candidatura encapçalada per Jordi Ràmia. A més de poder gaudir de la presència de Sito Canga, alcalde de Sant Adrià del Besòs, i Caterina Mieras, ex-consellera de Cultura i diputada al Parlament de Catalunya, vam presentar l’equip que forma la candidatura socialista per a aquestes eleccions municipals. Un equip per governar, format per homes i dones que es preocupen pel poble, que el viuen, el coneixen i estan capacitats per treballar i afrontar els propers quatre anys. El nostre equip combina l’experiència i la renovació, és un equip amb il•lusió, amb força, capaç, responsable i proper. I, sobre tot, Som molt de Montgat. Podeu consultar la candidatura socialista a montgat.municipals2011.cat

Les retallades socials de CiU ens deixen a les fosques

Article publicat a montgat.municipals2011.cat

El govern del Sr. Mas es presentava a les eleccions autonòmiques amb promeses i propostes per a Catalunya, pretenent mostrar-nos la llum al final del túnel. Doncs bé, pel que fa a les polítiques socials ens estan deixant a les fosques. No només no veiem la suposada llum que ens havien de mostrar, sinó que el túnel és ara més llarg i tenebrós. Tisores en mà, el govern de CiU a la Generalitat ha decidit que la crisi es solventa retallant drets i serveis que precisament afecten a qui més la pateix, al més pur estil de la dreta.

Un bon exemple d'aquesta manera de fer és la gran retallada que s'està aplicant en l'àmbit de la salut. Què proposen? Augmentar l'atur amb prop de 5.000 professionals de la sanitat pública; allargar les llistes d'espera, tirant per terra tot el que s'havia aconseguit fins ara i vulnerant els drets dels usuaris; i reduir de manera escandalosa la qualitat del sistema sanitari català, per exemple no suplint les vacances dels professionals i tancant plantes i quiròfans d'hospitals o eliminant proves clíniques complementàries.

CiU oblida que el sistema sanitari forma part del teixit productiu i que té un gran impacte sobre l'economia, a banda de ser un pilar de l'estat del benestar irrenunciable.

I no pensem que aquesta retallada dels drets socials en queda lluny, aviat a Montgat començarem a patir el seu efecte. El nostre Centre d'Atenció Primària (CAP) no podrà suplir les vacances del metges i els nostres hospitals de referència també es veuran afectats. En aquesta situació és necessari un govern municipal que defensi els interessos de la ciutadania. S'enfrontarà CiU al seu propi govern a la Generalitat si guanya a Montgat? ja van demostrar que no quan van decidir no signar la moció per al restabliment dels 80 km/h a la C-31.

Però les retallades socials no acaben aquí. La salut, però també l'educació i les que ens esperen. És cert que la situació econòmica requereix prendre mesures i aplicar reformes, però són les polítiques i els drets socials els que s'han de retallar? En absolut. Això sí, CiU suprimeix l'impost de successions (que ja havia estat modificat per tal de gravar les rendes més altes) i recomana la sanitat privada, a la que tan sols hi pot accedir una part de la població amb més recursos.

Aquest sí és el govern dels millors, és a dir, el govern que es preocupa pels que ells consideren millors. La resta, veurem retallats els nostres drets i la qualitat dels serveis públics. No només no veurem la llum al final del túnel, sinó que ens quedarem totalment a les fosques.

Diari de campanya: Som molt de Montgat, el vídeo

Diari de campanya: somnis complerts i somnis pel futur de Montgat

El passat divendres, els socialistes de Montgat vam celebrar un acte per fer balanç d'aquests quatre anys al govern. Durant l'acte vam parlar de projectes realitzats, però també de somnis pel futur de Montgat. Després de veure un video que resumeix en imatges i entrevistes l'acció de govern d'aquest mandat (i que pujaré en breu), l'alcalde va fer un repàs de totes aquelles fites assolides, algunes amb més dificultat, amb anècdotes, però, en definitiva, somnis realitzats. Grans somnis, com la canalització de la Riera Sant Jordi, l'aturada de tots els trens a Mpontgat o les transformacions que s'estan duent a terme als barris de Can Ciurana i Les Costes, però també petits grans somnis que milloren el dia a dia de tots i totes, com per exemple la gran tasca realitzada des d'Acció Social, que repercuteix directament en la vida de centenars de famílies quan més ho necessiten. Perquè la feina feta no han estat tan sols els grans projectes i les grans obres, sinó un esforç diari per atendre les necessitats i demandes dels veïns i veïnes de Montgat.

Però a més de parlar de somnis realitzats, vam poder escoltar els somnis de tots i totes els que ens van acompanyar, els quals en van deixar constància estampant-los en uns plafons. Amb això, el que volem dir és que volem escoltar i conèixer els somnis de tots i cadascun dels montgatoins i montgatines i, sobre tot, volem comparti-los i contribuir a realitzar-los.

Som molt de Montgat, tots plegats, i volem el millor per al nostre poble.

Més imatges a: http://www.facebook.com/group.php?gid=215038399924&v=photos&ref=ts

10 raons per no confiar en CiU

Ahir, en l'exitòs acte celebrat a Badalona, el President Montilla afirmava que Mas no és de fiar. certament, CiU sembla ballar entre dues aigües, la de l'independentisme i la del PP. Aquí van les meves 10 raons per no confiar en CiU (segur que n'hi ha més, feu la vostra llista).

1. Al programa de CiU manquen propostes concretes i moltes de les que fa ja s'han posat en marxa des del govern de la generalitat. El PSC té propostes clares, concretes i innovadores.

2. CiU vol que les persones immigrades acceptin un compromís de ciutadania: criminalitza la immigració d'entrada. El PSC aposta per la convivència i la cohesió social.

3. CiU no té propostes per a joventut, les úniquues dues mesures que presenta ja estan endegades pel govern de la Generalitat. El PSC es preocupa per la formació i ocupació dels i les joves, mitjançant el Contracte pel futur, i pel seu temps d'esbarjo, amb el Metro nocturn també els divendres.

4. En salut, aposten clarament pel sector privat. El PSC aposta per un model de sanitat pública de qualitat.

5. CiU vol baixar els impostos als més rics, com és el cas de l'únic 6% que paga impost sobre successions. El PSC aposta per un sistema fiscal just i sostenible.

6. CiU vol que els joves treballin sense cobrar. El PSC aposta pel Contracte pel Futur, per a que cap jove menor de 30 anys estigui a l'atur i no s'estigui formant, mitjançant beques formació i crèdit salari.

7. Per a CiU la cultura només és identitat i nació. El PSC aposta per la indústria cultural catalana, diversa i com a dret de la ciutadania.

8. CiU aposta per l'escola privada. El PSC aposta per l'escola pública de qualitat, per la modernització i per la igualtat d'oportunitats.

9. CiU aposta per la desregulació urbanística: especulació? El PSC treballa per un model de ciutats al servei de la ciutadania, de la qualitat de vida i de la cohesió soicial.

10. I la darrera, els 23 anys que CiU no es va ocupar del finançament, de les infraestructures i tants d'altres aspectes vitals per a Catalunya. Amb els governs socialistes Catalunya ha avançat amb un nou Estatut, un nou finançament, noves infraestructures i en polítiques socials.

Per a veure amb més detall les propostes del PSC: Programa electoral

Res és impossible si estem convençuts de que és possible

Res és impossible si estem convençuts de que és possible.

Aquest era ahir el meu estat de Facebook, una frase aplicable a molts àmbits de la nostra vida, però que avui vull aplicar a la campanya electoral de les properes eleccions autonòmiques.

Les darreres enquestes, la situació econòmica i els missatges que apareixen a molts mitjans de comunicació han contribuït a crear un clima que podria semblar derrotista emntre les files socialistes i que ens podria portar a cometre el greu error de caure en una resignació i un conformisme que no estan justificats.

Però res més lluny de la realitat. No hem de pensar en les dificultats ni en les amenaces que ens envolten, sinó que hem de mostrar amb orgull tots els aspectes positius que el PSC pot aportar a Catalunya, que en són molts. I no parlo només en termes d'acció de govern (que també), sinó en termes d'actitud, perquè l'actitud de tots i totes és fonamental a l'hora de de comunicar i explicar què hem fet fins ara i què farem en el futur. Una comunicació, individual i col·lectiva, basada en el positivisme ens apropa a la victòria.

Durant els darrers vuit anys hem transformat Catalunya i presentem un Programa electoral magnífic, innovador i progressista, però és vital que cada socialista, a l'hora de presentar aquests fets i realitats, ho fem des de l'entusiasme, la il·lusió i des del ferm convenciment que som la millor opció per Catalunya.

Perquè som la MILLOR opció per Catalunya.

Per tant, els i les socialistes estem convençuts de la feina feta i del projecte socialista, la nostra tasca ens avala i res ni ningú pot minar la nostra actitud. Una actitud fonamentada en uns pilars sòlids construïts amb l'esforç d'un govern liderat pel PSC i pel President Montilla.

Res és impossible perquè estem convençuts de que és possible. I no tan sols possible, sinó que ja és una realitat.

No quiero un vecino xenófobo

Un xenófobo, un voto. Este es el título de un artículo publicado hoy en El País. Desgraciadamente, un título demasiado acertado en estos últimos días. El panfleto del PP en Badalona o los hechos sucedidos en Vic son ejemplos del ambiente en el que estamos sumidos con respecto a la inmigración. La crisis económica sacude a los españoles, como a otros países europeos, y el ser humano necesita culpables. Está en nuestra condición culpar a otros de lo que nos sucede y el PP está utilizando, de manera rastrera y demagógica, el miedo y los más bajos instintos humanos simple y llanamente para conseguir votos. Yo te ofrezco un culpable y tú me das tu voto. Este es el chantaje emocional que intentan vendernos. Ellos señalan al culpable y prometen castigarlo por ello, pero seamos realistas: esas promesas son falsas. Allí donde consiga gobernar, ¿qué va a hacer el PP para solucionar una problemática mucho más compleja de lo que ellos pretenden hacernos creer? Hasta ahora, se ha trabajado de manera extraordinaria, sobre todo desde los municipios, por la convivencia y la integración. Discursos como los del PP en Badalona o los de Plataforma per Catalunya destruyen todo el esfuerzo realizado con argumentos falsos. Sembrar odio es peligroso, puesto que de esa siembra sólo se recogerán conflictos, enfrentamientos y más odio. En ningún caso, este tipo de actitudes harán desaparecer la crisis por arte de magia. Ayer, escuchaba a Fabio Tropea, Doctor en Comunicación Audiovisual, en la UAB, reflexionando sobre el miedo de las comunidades a todo aquello foráneo y desconocido para ellas y cómo las comunidades, inicialmente encerradas en sí mismas, han ido evolucionando hasta llegar al mundo global en el que nos encontramos actualmente. Este miedo al forastero, a lo desconocido, se fundamente única y exclusivamente en la ignorancia, utilizando este término sin intención despectiva. Cuando no sabemos qué pasará, a qué nos enfrentamos, sentimos miedo. Este miedo es el que debemos convertir en tolerancia, poniendo el acento en la pluralidad y en la diversidad cultural como elemento enriquecedor. No es tarea fácil y es necesario ofrecer respuestas a los problemas que algunos, recurriendo a la manipulación, intentan atribuir al fenómeno de la inmigración. Cierto es que nos encontramos y nos encontraremos con tropiezos, pero la mejor manera de superarlos es mediante el diálogo. No nos engañemos, el discurso del PP de Badalona, con García Albiol al frente, no aporta soluciones, no incluye propuestas, tan sólo estigmatiza a colectivos vulnerables, generaliza de una manera terrorífica e insulta la inteligencia de la ciudadanía con un argumento hueco y sin fundamento. ¿A García Albiol le preocupa su ciudad? Estoy convencida de que no, porque alimentar el odio entre sus ciudadanos y ciudadanas demuestra que su intención es claramente comprar votos para conseguir el poder a toda costa, sin importarle en lo más mínimo las consecuencias que generen sus acciones en su propia ciudad. Yo no quiero que mi ciudad vecina se suma en un miedo infundado y basado en la mentira, yo no quiero un vecino xenófobo.

Nova executiva al PSC del Barcelonès Nord

Dissabte passat, en un congrés extraordinari, va ser escollida la nova executiva de la Federació del Barcelonès Nord. Amb Jordi Serra com a Primer Secretari, el nou equip destaca per la joventut i la renovació, comptant també amb l’experiència com a valor afegit. Després dels darrers esdeveniments, el Barcelonès Nord renova energies, il·lusions i reptes amb un nou equip de treball, al qual tinc l’honor de pertànyer com a Secretària de Comerç i Consum. Sens dubte treballarem amb forces renovades per mantenir el socialisme als cinc municipis de la federació i per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del territori.

Composició de la nova Comissió executiva:

Presidenta: Núria Parlón
Primer Secretari: Jordi Serra
Secretari d'organització: Joan Callau
Sec. Política municipal i territorial: Raul Moreno
Sec. Programes i Sectorials: Esther Pujol
Sec. Comerç i consum: Cristina Ares
Sec. Ciutadania i convivència: Josep Duran
Sec. Polítiques d'igualtat: Isabel Marcuello
Sec. Comunicació: Carlos Rodríguez
Sec. Formació: Albert Tomás
Sec. Cultura: Rut Soto
Sec. Cooperació i solidaritat: Martín Miralles
Sec. Medi ambient: Evelyn Segura
Sec. Economia i treball: Sonia Benzina

Vocals:
Araceli Cruz
Margarita Montaner
Eugènia Cabezudo
Albert Arnau

Membres nats:
Antoni Fogué
Sito Canga
Jordi Ràmia
Ferran Vallespinós
Joan Carles Mas
Maite Arqué
Esperança Esteve
Caterina Mieras

Tots som Anna Hernàndez

Respecte a la malintencionada notícia sobre els diversos càrrecs d'Anna Hernàndez, dir que molts d'ells no són certs i que els que sí són certs responen a la seva condició de regidora. Qualsevol que tingui una mica de coneixement sobre el món local sap que els regidors i regidores actuen com a representants del seu ajuntament i de la seva àrea en diversos organismes supramunicipals. Per exemple, en la meva condició de regidora de Salut pública i consum, sóc representant de l'Ajuntament de Montgat a la Xarxa local de Consum de la Diputació de Barcelona, o representant del meu municipi a la permanent de Salut de la Federació de Municipis de Catalunya. I així podríem continuar amb un llarg etcètera. Aquests tipus de càrrecs mai són remunerats i són, fins i tot, necessaris per tal de desenvolupar la nostra feina amb una visió global i mitjançant el treball en xarxa amb altres municipis. És totalment malintencionat separar els seus càrrecs de regidora i tinent d'alcalde com si es tractés de dues coses diferents. Si mirem el nostre món local, sobre tot als petits municipis, el ventall d’àrees és extens i el nombre de persones reduït, per tant, tots acumulem àrees i càrrecs orgànics. Però aquests no comporten remuneració ni privilegis, comporten treball diari, agendes impossibles i dedicació al servei públic. Tots els regidors i regidores som Anna Hernàndez. Podeu consultar la nota de premsa de la Diputació de Barcelona al següent enllaç:

http://www.diba.cat/prem/noticia.asp?id=8932